La Batalla de Barcelona

Compatriotes,

Diumenge vam anar a les urnes a veure qui seguia com a alcalde i qui entrava de nou. Vistos els resultats, per una part, bé, vot sobiranista augmenta, ERC i CUP fan forat en llocs on el sobiranisme CDC és pràcticament impossible que entri per "x" qüestions i la pèrdua de Barcelona per al cacarejat PROCÉS™. 

Sí, ERC i CUP entren per l'esquerra amb l'independentisme en els barris obrers i amb forta component immigratòria o de fills d'aquelles onades migratòries que va tenir Catalunya els anys 60 fins al 1975. Indiscutible i inqüestionable paper cabdal que fan aquests dos partits per a la causa de l'alliberament nacional o a la recuperació de la mateixa.

Ara, si mirem el cas de Barcelona amb deteniment, un munt de preguntes ens vénen al cap. 

Primer fem un cop d'ull als resultats: 

I aquí l'evolució del vot des de les eleccions del 2007, 2011 i 2015. 

Veureu que els barris que abans eren vermells àlies PSC han passat a ser morats Podemos + ICV + Colau. 

Hi ha barris que pivoten a l'eix i varien. Hi ha barris de majories sòlides com Gràcia, Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts per una banda i on la participació depassa el 60%  i barris on la majoria també és sòlida com Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Barceloneta i Sants-Montjuïc i on la participació no depassa el 60% excepte a Sant Martí -per molt poc- i Sant Andreu -amb un punt més-.

Ara, la conclusió és que Barcelona, capital de Catalunya, de moment, no és a l'òrbita sobiranista. Hi ha representació però no hi mana. I en democràcia, els vots, els regidors i el que faci falta està molt bé. Però si no manes... no tens capacitat de decisió sobre les polítiques que s'apliquen a no ser que l'equip de govern no compti amb els suports necessaris per a imposar les seves decisions. Política!

Els analistes afirmen, juren i rejuren que seran necessaris pactes per a tirar endavant polítiques d'esquerres 

Iniciativa no hi té res a veure en el model de ciutat que s'ha impulsat des de 1979. Res! Passaven per allà com es pot veure en la següent imatge:

Es veu que no hi eren tenint en compte l'històric de regidors indicat més amunt.

Bé, arribats a aquest punt i veient que qui ha tingut la responsabilitat del govern municipal i amb quins socis polítics ha comptat, ara, el tema és fer pactes entre la nova-vellíssima política del triumvirat Colau-Iniciativa-Podemos, amb la novíssima política que representa el PSC -en caiguda lliure!- i del que ja en vam fer cinc cèntims fa un temps en aquest mateix blog.

Per tant, només ens falta un dels actors per tornar al tripartit, ERC. Serà que hi tornaran amb la famosa frase de Josep Lluís Carod Rovira sobre la pluja fina que volien aplicar al PSC de Montilla?

L'experiència ens diu que la pluja fina va ser tan fina que ni es va notar i si es va notar va tenir els resultats més adversos possibles: un PSC escorat -ara ja ancorat- en l'espanyolisme sota el subterfugi del federalisme. Un federalisme que hauria de venir per un pacte entre la Catalunya política i l'Espanya política. Un federalisme que va posar l'Estatut del 2006 a la taula de disseccions del Tribunal Constitucional per a que, una vegada entrat moribund, en sortís amb l'Acta de defunció i l'esperit constitucional espanyol perseguint qualsevol iniciativa política que s'impulsés des del Parlament de Catalunya amb el més cacarejat dels monosíl·labs populars: NO!

Aquí cal que fem esment al periodista Enric Vila que ha tuitat el següent: 

Premonitori o no, podríem fer una relació amb la la notícia apareguda al diari digital El Singular on la portaveu de Podemos a Catalunya afirma: "Ubasart ha carregat contra el full de ruta que han signat CiU, ERC i les entitats sobiranistes, i ha descartat que Podemos s'hi afegeixi: "És un full de ruta dissenyat per Mas i per als interessos de Mas. Amb CiU i Mas no anirem enlloc". 

Bé, potser CDC no tenia un candidat amb prou garanties per repetir alcaldia a Barcelona. 

Bé, i ERC i la CUP, els tenien? Tant una formació com l'altra tenien un candidat capaç de retenir Barcelona en mans sobiranistes/independentistes? 

Amb els resultats a la mà, la resposta és fàcil: no. 

Perquè el tema no està en si CiU ha perdut l'alcaldia de Barcelona, que pot ser greu per al partit, el tema principal, amb un calat polític importantíssim i que de moment, excepte la candidata dels Cuidadanos, ningú n'ha dit res!, és que Barcelona ha passat a mans no independentistes.

Podem buscar tantes excuses o raons però ras i curt és així i és això.

Potser sobiranistes, bé. Però cal recordar que Barcelona en Comú no és un partit ell sol, és una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya i Podemos com a caps de cartell principals i altres actors minoritaris de l'escena política i social com els Verds, Equo, EUiA i Procés Constituent.

Per tant, quin percentatge de formacions sobiranistes o independentistes hi ha a la coalició? 

Dins de cada formació, quin percentatge defensa el famós dret a decidir? 

I quin percentatge defensa la independència de Catalunya?

Acabem, la Batalla de Barcelona, de moment, l'ha perdut l'independentisme. Sí. Trist però és així. 

Una pregunta per finalitzar: serà que amb operatives tipus "el papus de la immigració" no se n'han sortit i han canviat d'estratègia amb "les qüestions socials i el gir a l'esquerra"?

Pensem-hi encara que sigui una d'aquelles teories de la conspiranoia. Si per la dreta no me'n surto, vaig per l'esquerra. I es que l'enemic és poderós i si el Pla A falla, el Pla B es posa en marxa per a que res es mogui i Catalunya romangui espanyola. 

La Batalla de Barcelona ha acabat -de moment- però la Història és un procés continu.

Continuarà...