diumenge, 10 de febrer de 2013

The walking dead party

Compatriotes,

Fa uns dies vaig llegir un article on s'atorgava al psc l'apel·latiu de "The walking dead". No hi puc estar més d'acord. Només hi afegiria el substantiu "party". 

En fí. Una vegada feta la introducció, anem al tema. 
El psc es deia que era un partit frontissa. I jo em pregunto, frontissa de què?. 

A pams. El psc neix a partir del psc-congrés, un partidet dels anys 70 que comanava el finat Joan/Juan Reventós.

El partit de Reventós rivalitzava amb el psc-reagrupament liderat per en Josep Pallach. Però una vegada mort en Pallach, la major part dels militants de la formació, a falta de nova bibliografia, es van integrar a CDC, el partit de Jordi Pujol.

I què va fer el psc-c? Va haver de subsistir a l'OPA que li va plantejar el PSOE de Felipe González i sobretot, de l'inefable Alfonso Guerra. Com subsistir a tal embat espanyol? Pactant amb ell. En van dir federació però en realitat era el pacte amb el diable

El psoe sabia que la immigració del 60 i 70 a Catalunya era d'orígen andalús, extremeny, castellà, murcià i que en les empreses que treballaven i en les barriades on s'amuntegaven "l'efecte Catalunya" no hi havia entrat. Tot al contrari. Pocs o molt pocs s'havien integrat o assimilat a la terra que els acollia. Raons i causes? Moltes.

Amb l'arribada de la democràcia després de la llarga nit del franquisme, aquestes bosses de votants van decantar-se en massa per partits dits d'esquerres i especialment per les sigles psc-psoe. Nacionalment espanyols, eren refractaris al nacionalisme català. 

Per això el psc feia de partit frontissa, electorat immigrant, dirigents de Sant Gervasi. Frontissa entre l'espanyolisme de la base i el catalanisme de l'elit. 

Però poc a poc, i amb el desmantellament de l'elit santgervàsica, apareixen als primers llocs, els metropolitans, aquells que tenien el poder en els ajuntaments de l'extrarradi o metropolitans. 

Curiós que l'efecte ascensor tingui un doble efecte: més cotes de poder dins del partit, més devallada del suport electoral.  

I així arribem al 25-26 de novembre de 2012. El sobiranisme s'imposa majoritàriament a Catalunya [1] i la frontissa salta pels aires el 23 de gener amb l'aprovació de la Declaració de Sobirania pel Parlament de Catalunya.

El psc ha passat a ser el psoe a Catalunya. No la "secció catalana de", ni "la federació catalana de...", simplement el psoe. Sense caretes, sense maquillatge. Clar i espanyol. 
 
El "The walking dead party" és un mort vivent, un mort que camina vers la tomba que representa la residualitat electoral. Una frontissa sense cargols destinada a convertir-se en peça de museu o pitjor, anar a la deixalleria per a ser reciclada o fosa.


Serà aquesta la imatge del votant del psoe a Catalunya?




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada