dilluns, 15 de juny del 2015

La Batalla de Catalunya

Compatriotes,

Ahir vam tenir una conversa via twitter amb l'usuari @IvanLQF a partir d'una refelexió que feia el mateix tuitaire on deia:

A partir d'aquí vam començar a reflexionar i a intercanviar idees: 
Sarrianenc: qui s'endugui la victòria -clara o molt clara- el 27-S... i s'acaba la discussió.
Ivan: no, aquesta es l'errada de sempre. Cal fer un contracte social. Un pacte d'Estat. Si no l'esquerra catalana morirà com sempre.
Sarrianenc: el contracte social s'ha de fer quan siguem un estat no abans -és impossible-.
Ivan: SI, però el pots ACORDAR abans.
Sarrianenc: si no s'han complert acords més primaris com era primar Ajuntaments indepes... no fotem Ivan. I ho dic amb pena.
Ivan: aquesta és la critica que faig. Aquesta és. Per això no guanyarem amb aquests dos.
Sarrianenc: el que et deia abans. Eleccions i qui s'emoporti la victòria clara... líder del procés™ (per burros, nosaltres i ells).
Sarrianenc: la bicefàlia, que és el que ens havien venut, a la mínima se l'han passat pel folre... uns i altres, altres i uns.
Ivan: exacte.
Sarrianenc: aka, era una bicefèlia impostada. El tema, per mi, són els putos spin-doctors... qui collons són i què carai diuen i pq en fan cas?
Sarrianenc: massa enquestes internes i externes, massa menja orelles i llepes-trepes...
Ivan: son gent de les mateixes estructures i per tant, amb mateixos defectes.
Sarrianenc: i a sobre te'ls has de menjar a les tertúlies i premsa diversa... si no ho diuen dins o diuen fora (altaveus).
 _____________________________________________________________

El tema és que amb una esquerra acomplexada i incapaç de pactar el famós Pacte Social, com ho farem? Com farem la independència amb partits disposats a pactar amb els seus homòlegs espanyols a Catalunya? 

Ens hem de retrotraure a la Història? A com es van gestionar els resultats de les eleccions municipals de 1931 i la posterior gestió de l'Estatut de Núria. Catalunya autònoma. Potser aquest és el marc mental que hauríem de superar: el pacte amb els d'allà hauria d'estar superat més encara en la fase històrica que estem vivint i centrar-nos amb el que tenim aquí, entre mans.
Perquè el que tenim entre mans amics meus és molt gros -més que un simple Estatut d'autonomia- per estar-hi jugant com si fos una pilota de futbol i anar fotent-se patades els uns als altres i els altres als uns. Perquè en aquest partit, l'adversari no és la dreta, el centre-dreta, l'esquerra o el centre-esquerra catalans -tot i que que hi hagi elements distorsionadors i que tots en sabem els noms i els cognoms...-.
L'advesari és un Estat potent que té totes les armes -literals i metafòriques- capaç d'arribar al que sigui per a fer descarrilar el procés de recuperació de la llibertat política de Catalunya i la seva independència político-jurídica arrebassada per la força de les armes fa 300 anys. 

Encara podem anar a pitjor però. I el fet que apareguin opcions de partits espanyols dits d'esquerres que venen la moto del canvi social per damunt de l'alliberament nacional és un fet que ens hauria de fer reflexionar en qui viu al nostre país i com pensen. Partits que han estat protagonistes i publicitats fins la sacietat dels i pels mèdia espanyols. I aquests partits/mèdia tenen els seus votants/espectadors. I aquí, a l'independentisme li costa horrors entrar-hi. Potser perquè en són refractaris. El que té un sentiment fort de pertinença nacional, de pertinença a un col·lectiu, és molt difícil que el canviï. No impossible. Difícil.

Cal aquí fer esment i lloar la tasca d'associacions com Súmate que està fent una feinada ingent i fins a aquest moment no del tot reconeguda com es mereix. A tots i cadascun dels seus integrants. Perquè piquen pedra, molta, en moltes poblacions i molts barris de Catalunya. 

Membres que tampoc tenen representació en els mèdia que dèiem anteriorment. Si no demostres sentiment espanyol o espanyolista, en aquestes mèdia estatals no hi surts. si no hi apareixes no existeixes. Abans primen opcions que tot i sorgides a Catalunya -Ciudadanos- o ser-ne delegacions -Podemos a Catalunya-; tenen clar quin és el seu target.

Però abans, no seria millor clarificar el mapa polític? Potser és el que està passant: un stop & go. Estem fent neteja, clarificant els bàndols adversaris. Saber abans de la Batalla de Catalunya qui està per la labor i qui no ho està o n'està per una altra, que ve a ser el mateix.

Perquè el tema de les eleccions del proper 27-S, a les que ens hi acostem de manera inexorable, és això, triar caixa o faixa. Sobreviure o desaparèixer.

Acabem. A veure si queda clar:

SENSE ESTATUS JURÍDICO-POLÍTIC INDEPENDENT I SOBIRÀ, EL CANVI SOCIAL ÉS I SERÀ IMPOSSIBLE.