Compatriotes,
Ahir fèiem unes reflexions sobre el fet que la coalició Barcelona en Comú -àlies BeC- hagués obtingut una majoria pírrica a l'Ajuntament de Barcelona amb 11 regidors dels 41 possibles i la necessitat de la futurible alcaldessa Ada Colau d'arribar a pactes per a poder impulsar les polítiques d'esquerres o progressistes que defensava en el seu programa electoral.
Les converses van començar el 26 de maig amb la trobada entre la candidata Colau i el candidat d'ERC, Alfred Bosch. Avui dia 27, la mateixa alcaldable afirmava que era optimista respecte a fer un pacte amb ERC. I l'AMI com Òmnium li han reclamat a la futurible que l'Ajuntament de Barcelona entri a l'Associació de Municipis per la Independència. Veurem què succeeix la setmana vinent en la reunió que tenen prevista Colau, Sánchez i Casals i si s'arriba a alguna acord.
Jordi Sánchez, secretari general de l'ANC espera que Colau superi el sobiranisme i abraci l'independentism. Però, resulta que si Colau abracés l'independentisme i superés el sobiranisme, les tensions al sí de BeC estarien més que garantides.
Ahir ja dèiem que ens agradaria saber el percentatge d'independentistes hi havia dins de BeC i de cadascuna de les formacions que la conformen.
Mentre The Walking Dead Party àlies PSC ja s'ha posicionat a favor -ben ràpidament- a formar govern a donar suport i a fer el que faci falta amb Colau i companyia, la CUP ja va posar la primera condició: "QUALSEVOL PACTE PASSA PER ACCEPTAR EL PROCÉS INDEPENDENTISTA". Les coses clares i les cartes sobre la taula. Polítiques progressistes sí però no a qualsevol preu. Condició draconiana per als de Bec?
Arribats a aquest punt només afegir que el blogger i analista Sergi Castanyé en una entrada afirma: "ERC i CUP hauran d’entrar al govern de l’ajuntament, molt important, sobretot per tenir més influència que el PSC. S’ha d’evitar qualsevol pacte amb el PSC."
Last but not least, l'apartat final de l'escrit ens dedicarem a jugar, si ens permeteu. Per això res més il·ustratiu que un tuit de l'usuari de twitter @Tuit_And_Shout de qui us en deixo una imatge amb el text.
Ens dedicarem a jugar perquè és a això al que hem vingut: A JUGAR!
Com diu el croupier: Faites votre jeu! Faites votre jeu! Ne va plus! Ne va plus!
Compte amb els pactes i les fotografies, perquè la lectura que en pot fer l'electorat és que si es torna al Tripartit i al desgavell que va suposar -gravat a la memòria de molts catalans-, en Mas i els seus, podrien optar -entre altres opcions, òbviament- per:
Convocar eleccions el 27-S. Amb llistes separades. Ben separades. Llista del President amb CDC + UDC + Partits sobiranistes afins + independents. I a per totes com diu el professor Agustí Colomines en un article d'opinió. Amb l'objectiu d'una majoria àmplia i amb una campanya explotant punts forts de la candidatura i les febleses -el tripartit municipal a Barcelona BeC-ERC-PSC i l'afegitó de la CUP-.
O, veient el panorama que hi ha i amb l'autoimmolació d'Unió si el 14 de juny l'opció independentista surt derrotada del conclave que tenen previst, arreplegar els independentistes foragitats d'Unió i anar amb tot el bagatge i impedimenta possible a les eleccions. Contra tots i tothom. Intentar sumar els majors actius possibles sense sigles i amb la única cobertura mediàtica dels espais de CDC cedits al Partit del President.
El futur del 27-S s'albira amb 3 llistes independentistes potents capaces de sumar entre totes tres la majoria absoluta o gairebé qualificada per endegar el procés d'independència:
La llista del President o el Partit del President o Candidatura del President o President en Comú -si se'ns permet la broma-, com preferiu.
La llista d'ERC.
La llista de la CUP.
Ara, caldria que tinguessim en compte que la candidatura federalista estaria en mans d'una o dues llistes:
La Catalunya en Comú que proposa Iniciativa -cosa que significaria la mort (si no l'han signat ja amb el pacte BeC) i desaparició com a marca d'ICV-.
El PSC.
Pel que fa al PSC no es podria descartar que també es dissolgués dins de la primera llista federalista i per tant seria 2x1.
El Procés™ una cosa sí que tindria, la desaparició de dos partits -potser tres- dels anomentas històrics de la política catalana: Unió, Iniciativa -l'antic PSUC, amb totes les salvetats que s'haguessin de fer- i el mateix PSC o el que vindria a ser la secció a Catalunya del PSOE.
Sabem que falta Unió Democràtica de Catalunya, però fins al 14 de juny no podem dir-ne res perquè dependrà de si s'imposa una o altra opció -independentisme o unionisme-.
Per últim quedarien els espanyolistes/unionistes/constitucionalistes amb els Ciudadanos i el Partido Popular a Catalunya. Aquest bloc no sembla que canviï gaire, oi?
Continuarà...
Les converses van començar el 26 de maig amb la trobada entre la candidata Colau i el candidat d'ERC, Alfred Bosch. Avui dia 27, la mateixa alcaldable afirmava que era optimista respecte a fer un pacte amb ERC. I l'AMI com Òmnium li han reclamat a la futurible que l'Ajuntament de Barcelona entri a l'Associació de Municipis per la Independència. Veurem què succeeix la setmana vinent en la reunió que tenen prevista Colau, Sánchez i Casals i si s'arriba a alguna acord.
Jordi Sánchez, secretari general de l'ANC espera que Colau superi el sobiranisme i abraci l'independentism. Però, resulta que si Colau abracés l'independentisme i superés el sobiranisme, les tensions al sí de BeC estarien més que garantides.
Ahir ja dèiem que ens agradaria saber el percentatge d'independentistes hi havia dins de BeC i de cadascuna de les formacions que la conformen.
Mentre The Walking Dead Party àlies PSC ja s'ha posicionat a favor -ben ràpidament- a formar govern a donar suport i a fer el que faci falta amb Colau i companyia, la CUP ja va posar la primera condició: "QUALSEVOL PACTE PASSA PER ACCEPTAR EL PROCÉS INDEPENDENTISTA". Les coses clares i les cartes sobre la taula. Polítiques progressistes sí però no a qualsevol preu. Condició draconiana per als de Bec?
Arribats a aquest punt només afegir que el blogger i analista Sergi Castanyé en una entrada afirma: "ERC i CUP hauran d’entrar al govern de l’ajuntament, molt important, sobretot per tenir més influència que el PSC. S’ha d’evitar qualsevol pacte amb el PSC."
Last but not least, l'apartat final de l'escrit ens dedicarem a jugar, si ens permeteu. Per això res més il·ustratiu que un tuit de l'usuari de twitter @Tuit_And_Shout de qui us en deixo una imatge amb el text.
Com diu el croupier: Faites votre jeu! Faites votre jeu! Ne va plus! Ne va plus!
Compte amb els pactes i les fotografies, perquè la lectura que en pot fer l'electorat és que si es torna al Tripartit i al desgavell que va suposar -gravat a la memòria de molts catalans-, en Mas i els seus, podrien optar -entre altres opcions, òbviament- per:
Convocar eleccions el 27-S. Amb llistes separades. Ben separades. Llista del President amb CDC + UDC + Partits sobiranistes afins + independents. I a per totes com diu el professor Agustí Colomines en un article d'opinió. Amb l'objectiu d'una majoria àmplia i amb una campanya explotant punts forts de la candidatura i les febleses -el tripartit municipal a Barcelona BeC-ERC-PSC i l'afegitó de la CUP-.
O, veient el panorama que hi ha i amb l'autoimmolació d'Unió si el 14 de juny l'opció independentista surt derrotada del conclave que tenen previst, arreplegar els independentistes foragitats d'Unió i anar amb tot el bagatge i impedimenta possible a les eleccions. Contra tots i tothom. Intentar sumar els majors actius possibles sense sigles i amb la única cobertura mediàtica dels espais de CDC cedits al Partit del President.
El futur del 27-S s'albira amb 3 llistes independentistes potents capaces de sumar entre totes tres la majoria absoluta o gairebé qualificada per endegar el procés d'independència:
La llista del President o el Partit del President o Candidatura del President o President en Comú -si se'ns permet la broma-, com preferiu.
La llista d'ERC.
La llista de la CUP.
Ara, caldria que tinguessim en compte que la candidatura federalista estaria en mans d'una o dues llistes:
La Catalunya en Comú que proposa Iniciativa -cosa que significaria la mort (si no l'han signat ja amb el pacte BeC) i desaparició com a marca d'ICV-.
El PSC.
Pel que fa al PSC no es podria descartar que també es dissolgués dins de la primera llista federalista i per tant seria 2x1.
El Procés™ una cosa sí que tindria, la desaparició de dos partits -potser tres- dels anomentas històrics de la política catalana: Unió, Iniciativa -l'antic PSUC, amb totes les salvetats que s'haguessin de fer- i el mateix PSC o el que vindria a ser la secció a Catalunya del PSOE.
Sabem que falta Unió Democràtica de Catalunya, però fins al 14 de juny no podem dir-ne res perquè dependrà de si s'imposa una o altra opció -independentisme o unionisme-.
Per últim quedarien els espanyolistes/unionistes/constitucionalistes amb els Ciudadanos i el Partido Popular a Catalunya. Aquest bloc no sembla que canviï gaire, oi?
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada