dimecres, 27 de maig del 2015

La Batalla de Barcelona (2a part)

Compatriotes, 

Ahir fèiem unes reflexions sobre el fet que la coalició Barcelona en Comú -àlies BeC- hagués obtingut una majoria pírrica a l'Ajuntament de Barcelona amb 11 regidors dels 41 possibles i la necessitat de la futurible alcaldessa Ada Colau d'arribar a pactes per a poder impulsar les polítiques d'esquerres o progressistes que defensava en el seu programa electoral.

Les converses van començar el 26 de maig amb la trobada entre la candidata Colau i el candidat d'ERC, Alfred Bosch. Avui dia 27, la mateixa alcaldable afirmava que era optimista respecte a fer un pacte amb ERC. I l'AMI com Òmnium li han reclamat a la futurible que l'Ajuntament de Barcelona entri a l'Associació de Municipis per la Independència. Veurem què succeeix la setmana vinent en la reunió que tenen prevista Colau, Sánchez i Casals i si s'arriba a alguna acord.

Jordi Sánchez, secretari general de l'ANC espera que Colau superi el sobiranisme i abraci l'independentism. Però, resulta que si Colau abracés l'independentisme i superés el sobiranisme, les tensions al sí de BeC estarien més que garantides.

Ahir ja dèiem que ens agradaria saber el percentatge d'independentistes hi havia dins de BeC i de cadascuna de les formacions que la conformen.

Mentre The Walking Dead Party àlies PSC ja s'ha posicionat a favor -ben ràpidament- a formar govern a donar suport i a fer el que faci falta amb Colau i companyia, la CUP ja va posar la primera condició: "QUALSEVOL PACTE PASSA PER ACCEPTAR EL PROCÉS INDEPENDENTISTA". Les coses clares i les cartes sobre la taula. Polítiques progressistes sí però no a qualsevol preu. Condició draconiana per als de Bec?

Arribats a aquest punt només afegir que el blogger i analista Sergi Castanyé en una entrada afirma: "ERC i CUP hauran d’entrar al govern de l’ajuntament, molt important, sobretot per tenir més influència que el PSC. S’ha d’evitar qualsevol pacte amb el PSC."


Last but not least, l'apartat final de l'escrit ens dedicarem a jugar, si ens permeteu. Per això res més il·ustratiu que un tuit de l'usuari de twitter @Tuit_And_Shout de qui us en deixo una imatge amb el text.

Ens dedicarem a jugar perquè és a això al que hem vingut: A JUGAR!

Com diu el croupier: Faites votre jeu! Faites votre jeu! Ne va plus! Ne va plus!

Compte amb els pactes i les fotografies, perquè la lectura que en pot fer l'electorat és que si es torna al Tripartit i al desgavell que va suposar -gravat a la memòria de molts catalans-, en Mas i els seus, podrien optar -entre altres opcions, òbviament- per:
 
Convocar eleccions el 27-S. Amb llistes separades. Ben separades. Llista del President amb CDC + UDC + Partits sobiranistes afins + independents. I a per totes com diu el professor Agustí Colomines en un article d'opinió. Amb l'objectiu d'una majoria àmplia i amb una campanya explotant punts forts de la candidatura i les febleses -el tripartit municipal a Barcelona BeC-ERC-PSC i l'afegitó de la CUP-.

O, veient el panorama que hi ha i amb l'autoimmolació d'Unió si el 14 de juny l'opció independentista surt derrotada del conclave que tenen previst, arreplegar els independentistes foragitats d'Unió i anar amb tot el bagatge i impedimenta possible a les eleccions. Contra tots i tothom. Intentar sumar els majors actius possibles sense sigles i amb la única cobertura mediàtica dels espais de CDC cedits al Partit del President.

El futur del 27-S s'albira amb 3 llistes independentistes potents capaces de sumar entre totes tres la majoria absoluta o gairebé qualificada per endegar el procés d'independència:
La llista del President o el Partit del President o Candidatura del President o President en Comú -si se'ns permet la broma-, com preferiu.
La llista d'ERC.
La llista de la CUP.

Ara, caldria que tinguessim en compte que la candidatura federalista estaria en mans d'una o dues llistes:
La Catalunya en Comú que proposa Iniciativa -cosa que significaria la mort (si no l'han signat ja amb el pacte BeC) i desaparició com a marca d'ICV-.
El PSC.

Pel que fa al PSC no es podria descartar que també es dissolgués dins de la primera llista federalista i per tant seria 2x1.

El Procés™ una cosa sí que tindria, la desaparició de dos partits -potser tres- dels anomentas històrics de la política catalana: Unió, Iniciativa -l'antic PSUC, amb totes les salvetats que s'haguessin de fer- i el mateix PSC o el que vindria a ser la secció a Catalunya del PSOE.

Sabem que falta Unió Democràtica de Catalunya, però fins al 14 de juny no podem dir-ne res perquè dependrà de si s'imposa una o altra opció -independentisme o unionisme-.

Per últim quedarien els espanyolistes/unionistes/constitucionalistes amb els Ciudadanos i el Partido Popular a Catalunya. Aquest bloc no sembla que canviï gaire, oi?


Continuarà...

dimarts, 26 de maig del 2015

La Batalla de Barcelona

Compatriotes,

Diumenge vam anar a les urnes a veure qui seguia com a alcalde i qui entrava de nou. Vistos els resultats, per una part, bé, vot sobiranista augmenta, ERC i CUP fan forat en llocs on el sobiranisme CDC és pràcticament impossible que entri per "x" qüestions i la pèrdua de Barcelona per al cacarejat PROCÉS™. 

Sí, ERC i CUP entren per l'esquerra amb l'independentisme en els barris obrers i amb forta component immigratòria o de fills d'aquelles onades migratòries que va tenir Catalunya els anys 60 fins al 1975. Indiscutible i inqüestionable paper cabdal que fan aquests dos partits per a la causa de l'alliberament nacional o a la recuperació de la mateixa.

Ara, si mirem el cas de Barcelona amb deteniment, un munt de preguntes ens vénen al cap. 

Primer fem un cop d'ull als resultats: 

I aquí l'evolució del vot des de les eleccions del 2007, 2011 i 2015. 

Veureu que els barris que abans eren vermells àlies PSC han passat a ser morats Podemos + ICV + Colau. 

Hi ha barris que pivoten a l'eix i varien. Hi ha barris de majories sòlides com Gràcia, Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts per una banda i on la participació depassa el 60%  i barris on la majoria també és sòlida com Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Barceloneta i Sants-Montjuïc i on la participació no depassa el 60% excepte a Sant Martí -per molt poc- i Sant Andreu -amb un punt més-.

Ara, la conclusió és que Barcelona, capital de Catalunya, de moment, no és a l'òrbita sobiranista. Hi ha representació però no hi mana. I en democràcia, els vots, els regidors i el que faci falta està molt bé. Però si no manes... no tens capacitat de decisió sobre les polítiques que s'apliquen a no ser que l'equip de govern no compti amb els suports necessaris per a imposar les seves decisions. Política!

Els analistes afirmen, juren i rejuren que seran necessaris pactes per a tirar endavant polítiques d'esquerres 

Iniciativa no hi té res a veure en el model de ciutat que s'ha impulsat des de 1979. Res! Passaven per allà com es pot veure en la següent imatge:










Es veu que no hi eren tenint en compte l'històric de regidors indicat més amunt.

Bé, arribats a aquest punt i veient que qui ha tingut la responsabilitat del govern municipal i amb quins socis polítics ha comptat, ara, el tema és fer pactes entre la nova-vellíssima política del triumvirat Colau-Iniciativa-Podemos, amb la novíssima política que representa el PSC -en caiguda lliure!- i del que ja en vam fer cinc cèntims fa un temps en aquest mateix blog.

Per tant, només ens falta un dels actors per tornar al tripartit, ERC. Serà que hi tornaran amb la famosa frase de Josep Lluís Carod Rovira sobre la pluja fina que volien aplicar al PSC de Montilla?

L'experiència ens diu que la pluja fina va ser tan fina que ni es va notar i si es va notar va tenir els resultats més adversos possibles: un PSC escorat -ara ja ancorat- en l'espanyolisme sota el subterfugi del federalisme. Un federalisme que hauria de venir per un pacte entre la Catalunya política i l'Espanya política. Un federalisme que va posar l'Estatut del 2006 a la taula de disseccions del Tribunal Constitucional per a que, una vegada entrat moribund, en sortís amb l'Acta de defunció i l'esperit constitucional espanyol perseguint qualsevol iniciativa política que s'impulsés des del Parlament de Catalunya amb el més cacarejat dels monosíl·labs populars: NO!

Aquí cal que fem esment al periodista Enric Vila que ha tuitat el següent: 









Premonitori o no, podríem fer una relació amb la la notícia apareguda al diari digital El Singular on la portaveu de Podemos a Catalunya afirma: "Ubasart ha carregat contra el full de ruta que han signat CiU, ERC i les entitats sobiranistes, i ha descartat que Podemos s'hi afegeixi: "És un full de ruta dissenyat per Mas i per als interessos de Mas. Amb CiU i Mas no anirem enlloc". 

Bé, potser CDC no tenia un candidat amb prou garanties per repetir alcaldia a Barcelona. 
Bé, i ERC i la CUP, els tenien? Tant una formació com l'altra tenien un candidat capaç de retenir Barcelona en mans sobiranistes/independentistes? 

Amb els resultats a la mà, la resposta és fàcil: no. 

Perquè el tema no està en si CiU ha perdut l'alcaldia de Barcelona, que pot ser greu per al partit, el tema principal, amb un calat polític importantíssim i que de moment, excepte la candidata dels Cuidadanos, ningú n'ha dit res!, és que Barcelona ha passat a mans no independentistes.

Podem buscar tantes excuses o raons però ras i curt és així i és això.

Potser sobiranistes, bé. Però cal recordar que Barcelona en Comú no és un partit ell sol, és una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya i Podemos com a caps de cartell principals i altres actors minoritaris de l'escena política i social com els Verds, Equo, EUiA i Procés Constituent.

Per tant, quin percentatge de formacions sobiranistes o independentistes hi ha a la coalició? 
Dins de cada formació, quin percentatge defensa el famós dret a decidir
I quin percentatge defensa la independència de Catalunya?

Acabem, la Batalla de Barcelona, de moment, l'ha perdut l'independentisme. Sí. Trist però és així. 

Una pregunta per finalitzar: serà que amb operatives tipus "el papus de la immigració" no se n'han sortit i han canviat d'estratègia amb "les qüestions socials i el gir a l'esquerra"?
Pensem-hi encara que sigui una d'aquelles teories de la conspiranoia. Si per la dreta no me'n surto, vaig per l'esquerra. I es que l'enemic és poderós i si el Pla A falla, el Pla B es posa en marxa per a que res es mogui i Catalunya romangui espanyola. 

La Batalla de Barcelona ha acabat -de moment- però la Història és un procés continu.


Continuarà...