dijous, 4 de desembre de 2014

La brama

Compatriotes,

Aquests dies corre una brama. La brama dels indecisos. 

I tot a partir de l'última enquesta que ha publicat el diari El Periódico de Catalunya del Grupo Zeta publicada el 21 del passat mes de novembre.

Aquest últim sondeig electoral mostra que CiU i ERC assolirien majoria, els va del canto d'un duro

La mostra evidencia també que els partits espanyolistes pateixen una davallada excepte els lerrouxites ciudadanos. Els espanyolistes hiperventilats. 

Bé, fins aquí unes línies sobre l'horitzó que apunta l'empresa GESOP per al diari que li ha encarregat l'enquesta. 

Cuinada més o menys, l'enquesta reflecteix el quid de la qüestió. No en farem una anàlisi sociològica ni politològica. No és la nostra tasca. Se n'ha parlat i se'n continua parlant. 

El no mostra el diari és el percentatge dels anomenats indecisos -dels quals en parlarem després-. I ens referim a aquest terme després que el MHP Mas, dimarts 25 de novembre passat, i Oriol Junqueras el passat dimarts 2, cap d'ERC i soci de CiU per a la governabilitat de la legislatura -no ho oblidèssim- van oferir llurs conferències -xerrades- per a explicar com veuen la situació i quin és el pas a fer en els pròxims mesos de cara a finalitzar l'anomenat procés

El procés que ens ha de portar a la recuperació de les llibertats política i nacional. Totes dues. Sumeu-hi el factor social i ja tenim l'equació: 

sobirania +  independència + repartiment dels impostos i inversions

Ni més ni menys és això. Decidir el que volguem (programa i polítiques de govern) quan volguem (eleccions) i com ho volguem (referèndums i consultes). No hi ha més, és el TOT.

Ara, per assolir aquesta arcàdia/ítaca hem de ser conscients que primer de tot hi hem d'arribar. I aquí hi ha la lluita. 

Per tant, 
Com hi arribem? 
Amb unes eleccions perquè dins d'Espanya és impossible i ho seguirà essent, la materialització d'un referèndum d'autodeterminació. Espanya ha dit que la seva sagrada unitat no es toca. Per les bones, no. A males, els l'han trencat tantes vegades que ja no ve d'una.

Quan? 
El més aviat possible. Al gener? Difícil. Nosaltres ens inclinem que si hi ha eleccions -dites plebiscitàries- seran al febrer i vaticinem -a risc de caure en l'error- que podrien ser el diumenge 8 o, a tot estirar, el 15.
Per què? 
Per a instituir un govern el més ampli possible que meni Catalunya cap a la independència i poder construir l'Estat que tant necessitem. Ni millor ni pitjor que els altres Estats del món. Només que aquest, serà el nostre. El que ha de treballar per a nosaltres, el que es ha de servir a catalanes i catalans a apropar-nos a la felicitat -com van dir els pares de la pàtria nord-americana-. Per a què sino? És una bona idea al capdavall. Ajudar la població a que s'apropi a la felicitat. Assolir-la o no serà qüestió de cadascú. Però com a mínim que l'Estat ens proporcioni les eines per intentar-ho. Idealismes a part, seria bo que l'Estat no ens perjudiqui ni com es diu popularment ens putegi.

Arribats fins aquí, cal fer esment que ambdós líders han prposat idees una mica diferents. No molt, però el suficient per a poder arribar a un acord. Dels maximalismes a la realitat. 
















I tal com deia la presidenta de l'Assemblea Nacional, Carme Forcadell, s'ha de pactar per arribar a un programa, llista electoral i govern consensuats abans que el President Mas dissolgui el Parlament i anem a les eleccions/referèndum.

Sembla que l'entesa la vol tothom que vol arribar a la independència. Anem-hi doncs.

Per concloure recuperem el tema dels indecisos. Aquesta brama que corre.
Qui són?
Quants són?
Què van votar el novembre de 2012?
Van votar el 9-N? Què van votar?
Són votants actius?
Són abstencionistes?
Són gent que vota en blanc?

Aquestes respostes no les ha donat cap enquesta. Ni una. Només ens diuen que són entre 300.000 i 500.000 persones. Estan fent anar la calculadora a partir de la participació i vots de les eleccions del 2012 i els vots del 9-N. Ara, una cosa és un referèndum -amb totes les seves condicions, tipus Quebec- i una altra, sónun es eleccions o qui té majoria absoluta al Parlament aplica el seu programa -recordant que la majoria absoluta és el 50% + 1; o el que és el mateix, 68 diputats de 135-. 


 






























Els wikipedistes però, a diferència del document del Parlament recullen els vots nuls i els blancs.

I aquestes últimes eleccions el percentatge de participació va ser el més elevat de tots. El més elevat de tots. Les majories queden clares, doncs. I no sembla a partir de les enquestes publicades que la cosa varia, si més no, en grans xifres.

Llavors, de què estem discutint si sabem que som la majoria social i política del país? No  tenim prou clar que el procés acabarà com i quan volguem. No en tenim ganes?

Parlen dels indecisos com si aquests poguessin fer decantar la balança. Però sempre hi ha un però i que pocs tenen en compte: si van a votar

Si no van a votar, els indecisos passen a ser vots per a l'abstenció -el tantsemenfotisme- i no és gens menyspreable, més del 32% de l'electorat a Catalunya no vota.

Arribarem a un percentatge de particpació superior a la del 2012? Retornarem a xifres d'anteriors processos electorals? Més que res per a que tothom tingui clar que aquestes eleccions són el referèndum que els espanyols han blocat. Aquí sí que decidim. I és clar, es decidirà política social -quin riure!-, política social a cop de crèdit del FLA espanyol, o el que és el mateix, el prèstec dels diners que paguem els catalans a l'Estat espanyol i que aquest retorna/concedeix a la Generalitat de Catalunya a canvi d'interessos amb l'excusa de que les Comunitats Autònomes no vagin als mercats financers internacionals. Total, el FLA és una més de les eines perverses que té el pervers Estat espanyol per a collar les autonomies, maquillat d'ajuda financera, és una eina per a extorquir doblement els ciutadans.

Acabem, els indecisos -per decidir independència sí o no- votaran? Tranquils, si no voten, ja votarem nosaltres per ells, ja decidirem per ells. I si a l'últim moment es decideixen per fer-nos costat, benvinguts al club que vol millorar aquest país.  I si voten quedar-se aigual com estem i romandre a Espanya, qe sàpiguen perfectament a què ens enfrontarem a partir del dia següent de les eleccions: som del pensament que donada la política del govern espanyol de qualsevol color, la cosa no millorarà, ans al contrari, té tots ls visos d'empitjorar. Si és del psoe, poc a poc però sense aturador. I si és del pp amb majoria absolutista, les plagues d'Egipte seran un conte infantil. Piconadora a tota màquina. Així podran tapar els seus afers escandalosos mirant cap al nord-est de la península tot brandant un exemplar de la Constitució espanyola -a mode de roc- amb el que no dubtaran a picar-nos el cap ni un sol moment. 

Ara ja ho sabeu amics indecisos. Entre la brama d'uns i altres, penseu que heu de decidir. Que no hi ha volta de full. 
Que no teniu opció d'amagar-vos. 
Que no podeu amagar el cap sota l'ala. 
Que no podeu dissimular, ja no. 
Que no podem suportar més aquesta situació.
Que ens hi juguem molt. 
Que us hi jugueu molt.
Que el futur dels nostres fills i néts depèn de nosaltres.
Que estem en un punt decisiu de la nostra Història. Sí, de la nostra i de la vostra. De la de tots.

I finalment tingueu clar que si ens alcem amb la victòria, us durem a la terra promesa, però si ho fan els altres, us duran com a mínim, al purgatori. Després no us queixeu. No en tindreu cap dret. Cap!

Corre la brama. I la que ens interessa és la que fa bandera d'aquest lema: 

el procés nacional és el procés social


GUANYAREM!






P.S: dues imatges per als indecisos acabades de treure del forn...








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada