dilluns, 10 de març del 2014

Què esmorzen?

Compatriotes, 

Feia temps que no escrivíem al bloc. Aquest matí en un esmorzar, el ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo ha dit als catalans i catalanes que si ens independitzem del Regne d'Espanya "vagarem per l'espai exclosos de la UE pels segles dels segles". 

La frase per ella mateixa reflecteix una barreja de sentiments que només qui els sent pot explicar-los. Ara, una cosa és certa: Espanya està en contra dels catalans i farà tot el possible per fer-nos la vida impossible. 

Ara bé, se'ns acuden algunes preguntes: 
1. De qui depèn que els catalans i les catalanes passem la resta de la nostra existència vagarejant per l'espai? 
2. Serem pàries intergalàctics per sempre més?
3. Podrem trobar alguna galàxia on establir-nos? 
4.  Anirem sense rumb d'un sistema planetari a un altre buscant-ne algun on poder aterrar i establir-nos?
5. Allà també serem espanyols? Per gònades? O ja serem jurídicament i única catalans i catalanes?
6. Trobarem pel camí alguna espècie alienígena i demostrarem per primera vegada en la Història de la Humanitat que hi ha vida (intel·ligent) fora del Planeta Terra?
7. Seurem al Senat Intergalàctic?
8. Al costat dels senadors del planeta de l'E.T?
9. Patirem les malifetes del Senador Palpatine?
10. Tindrem la Reina Amidala com a sobirana?

I parlant dels "segles pels segles", aquesta veritat revelada, qui li ha revelat al ministre? Déu? On? En alguna sala del Palacio de la Moncloa? En quina? A què l'han convidat? A un cafè i unes pastes?

Trobem enormement inquietant que el ministre d'exteriors espanyol vegi/experimenti/pateixi/tingui revelacions. Amb tot, les revelacions no són són cap novetat per als membres d'aquest govern espanyol, que, pel que sembla van tenir lloc a Las Vegas, Nevada. Doncs Viva Las Vegas!

Deixem que El Rei se'ns reveli des del més enllà i posi les notes i la lletra.



Compatriotes, a afirmacions del tan apocalíptic gruix o bé són una conya, només podem dir Amén i riure, pels segles dels segles. Riem, perquè ens en farem un tip fins el dia que votem.

En fí, que un ministre d'un govern parli en aquests termes, ens fa pensar que o s'han tornat bojos (del tot) o bé, com dèiem abans, és una conya. 

Margalló

I si prové de Catalunya, pot haver estat possible que algun escrivent es deixés l'accent i en realitat fos margalló? i com que uns imatge val més que mil paraules, diu la dita, us en deixem un exemple.

Acabem, cada dia se superen a ells mateixos -què esmorzen?-. Sembla que hi hagi una competició per veure quin dels membres del govern espanyol, la vessa més grossa o qui té l'animus iocandi més desbocat. Desconeixem si hi ha premi. Perquè si n'hi ha, la competició estarà molt renyida... 

Amics i amigues, no defallim i anem fent camí, perquè,


Guanyarem!