diumenge, 30 de juny del 2013

Estat de la qüestió

Compatriotes,

Estem a tocar de la meitat de l'any. Tot just hem arribat a 30 de juny. Demà passem l'equador de 2013. 

Com està l'estat de la qüestió? L'estat de la qüestió per molt que alguns s'entestin a dir que això és un foc d'encenalls, un soufflé, un mal cop al cap que es va donar el MH President Mas, un desafiament, un órdago i unes quantes bajanades més, la qüestió per si no havia quedat clara, ahir es va tornar a veure. En plena efervesència.

Fem una mica de repàs? Bé, comptem des de la manifestació de l'11 de setembre que va ser el punt de partida del trajecte final cap a la LLIBERTAT. 

11-09-2012 
Massiva manifestació a Barcelona, Cap i Casal, i altres poblacions de Catalunya. 

25-11-2012 
Eleccions al Parlament de la Nació catalana. Majoria sobiranista i a favor d'exercir el dret d'autodeterminació.

23-01-2013
Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya aprovada per 85 vots a favor i 41 en contra. 

I ahir al vespre 29-06-2013, tot demostrant que el soufflés es fan a casa o bé es compren a les pastisseries, sota l'organització de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural,  es va celebrar el Concert per la Llibertat al Camp Nou. 

Acte reivindicatiu, de caliu, cívic, pacífic i tranversal. Emès per TV3, amb una audiència del 32,3% de mitjana -700.000 espectadors- amb pic d'audiència de  1,8 milions d'espectadors. Sense comptar l'audiència de la seva retransmissió per internet, ni les audiències de  les ràdios que el transmetien també en directe, Catalunya Ràdio i RAC1.

On estem llavors? La CNN ho va anunciar el 12 d'octubre de 2012 amb el titular d'un ireport ben explícit: "Catalonia has reached the point of no return."

El clam dels assistents al concert d'ahir al vespre era prou explícit: INDEPENDÈNCIA. 
Els parlaments glosaven la demanda de llibertat i com no, en defensa dels serveis públics i en contra de les retallades/tissorades. 

Desig de viure en LLIBERTAT en un Estat propi que hem de construir, democràticament avançat, socialment just i econòmicament pròsper. 

Aquest és l'estat de la qüestió. Aquí és on som. La qüestió és prou important per què ens hi juguem el nostre futur individualment i col·lectiu.

La pròxima demostració d'empenta i voluntat popular: 11 de setembre de 2013. Una cadena humana que relligarà Catalunya de nord a sud recorrent la Via Augusta romana. Allí estarem.


Guanyarem!

dimecres, 26 de juny del 2013

No té nom III

Compatriotes,

El mariachi ha tornat a fer de les seves. Ahir va badar boca per llençar tot tipus de bajanades contra tots aquells que deu considerar els seus adversaris. I els seus adversaris són El Polònia de TV3, RAC1 -suposem que les tertúlies de can Basté i de can Freixes-, el seu soci de federació CDC i alguns elements de UDC, el seu propi partit. 

Ha disparat a tort i a dret. Canya! Canya als sobiranistes! Talment com un hooligan més del The Walking Dead Party, del partit dels mentiders i dels sobresous o dels neolerrouxistes. D'un to de barra de bar lamentable. De baixa estofa. 

Què dirà a la pròxima intervenció público-privada? Insults? Amenaçarà amb una intervenció militar? Demanarà la inhabilitació d'en Mas i d'en Junqueras o de qualsevol altre adversari?

Ja s'ha destapat el vertader Duran, ha sortit una part del que porta dins. Ha hagut d'aguantar uns mesos però ja no podia més i ahir va dir el que pensava realment.

Estarem atents a les pròximes declaracions que faci.

Malgrat ell i els seus,


Guanyarem!




dijous, 20 de juny del 2013

80.000

Compatriotes,

Ja sabem quin preu té l'honor de la cap de la delegació del partit dels sobres a Catalunya: 80.000 euros

80.000 euros és la xifra que rebrà la senyora delegada per a que el cas d'espionatge no arribi a judici. 

80.000 monedes per danys i perjudicis i intromissió a l'honor, intimitat i el dret a la pròpia imatge.

No ens preguntem si és una gran quantitat de diners. Ni tampoc preguntem quantes coses i objectes es poden comprar amb aquests diners.  Creiem que aquesta  no és la qüestió. 

Però sí que podem parlar de valors. Potser aquestes 80.000 monedes compren consciències. Potser la temença de que s'airegin coses que es van dir i que no s'haurien d'haver dit. Vés a saber.

El que és curiós és que l'acord, com diuen els mitjans de comunicació, arribi quan anava a obrir-se el secret de sumari. Curiós que, quan s'anaven a fer públiques les actes del procés i el seu contingut, s'arribi a un acord i aquí quedi tot tapadet. I a més, s'estableix que les gravacions no es poden fer públiques, però els jutjats espanyols no es caracteritzen per ser hermètics a les actes i potser algun dia ho sabrem si algú, després de fer efectiu el pagament d'aital quantitat de monedes, es decideix a filtrar-ho al mitjà més adient per a que sigui publicat. I si es publiqués, que ho fos en la seva totalitat, fins a la última coma.

Per què, quan hom afirma que vol anar fins al final de l'assumpte i accepta una contraprestació per a, justament tot el contrari, aquí alguna cosa grinyola. En grinyolen 80.000.

Només recordar la dita: "Som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules".


Guanyarem!

dissabte, 15 de juny del 2013

Camí del referèndum

Compatriotes,

Sembla ser que ahir va començar el camí pel referèndum d'autodeterminació de la Nació catalana. I diem sembla a partir de la iniciativa que ha dut a terme la delegació del partit dels mentiders a Catalunya. 

Efectivament, el pp ha posat en marxa una campanya amb una web. També han creat un perfil a twitter -etiqueta inclosa- per a desmentir les veritats que diversos col·lectius han anat acumulant amb estudis farcits de dades i dades -d'organismes oficials i seriosos- per a refermar la idea, que compartim, del maltracte que pateix la nostra petita però gran, gran Nació i que la necessitat imperant que tenim és la de marxar del jou  que significa per als catalansi catalanes el Regne d'Espanya. Regne que, constituït en estat, ens ofega, insulta, menysprea i limita. 

I no neguem la bona intenció de la iniciativa, ja que intenten, amb arguments, els seus arguments, rebatre la idea de la necessitat de la independència. 

La tesi que defensen és: Catalunya està millor sota el jou espanyol. 

I la primera prova que aporten és un mapa. Un mapa que presenta la mateixa legatus regional a bombo i plateret i publicada a la xarxa social de l'ocellet.

Si ens fixem en el mapa, s'afirma que el dèficit fiscal, sí amics, el dèficit fiscal! de l'Estat vers catalunya és de 16.500 milions d'euros. Mira tu! xifra que coincideix amb el dèficit fiscal que va presentar el Molt Honorable conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas Colell. La mateixa. Bé, falten uns quants milions però no discutirem per uns quants milions -que també són importants, però-. 

Ja no ens ve d'aquí, ja que en el que portem de restauració democràtica portem un dèficit de més de 250.000 milions segons el Cercle Català de Negocis.

Catalunya, els catalans i catalanes que vivim i paguem els nostres impostos a Catalunya, hem aportat a l'estat espanyol més diners que tota la Unió Europea junta, amb els fons de cohesió, estructurals, etc, etc, etc. 

Hem iniciat el camí del referèndum, si es que es realitza. Ara sí. I no podem passar per alt les declaracions del Premier britànic, David Cameron. Tot un toc d'atenció.

Ha començat la batalla de les idees i les xifres per a convèncer els votants pel  SI o pel NO. S'abandona la dialèctica de la por i les amenaces per  part del partit espanyolista -a falta de l'entrada dels neolerrouxistes- i aporta les seves dades. 

I mentrestant el mariachi feia una aparició estelar a la televisió del conde, en el seu programa estrella, can Cuní, abans d'ahir al vespre on entre d'altres coses va afirmar: "ERC és el meu adversari polític"

Compte! Fixeu-vos en l'ús del terme adversari enlloc de soci de govern. Les paraules expressen idees. I aquesta és ben clara. L'enèssima mostra de deslleialtat cap al Cap del Govern, la coalició de la el seu partit forma part i el partit que dóna el seu suport al malferit Govern de la Nació.

Acabem i aprofitem l'avinentesa per a il·lustrar-vos el paràgraf anterior amb les paraules de l'Eduard Voltas que ho va explicar magistralment en el seu últim article amb unes paraules que citem textualment: "Tant Filípides com Adolfo Suárez han passat a la història i són estimats, reconeguts i homenatjats pels seus pobles. I això és exactament el que no li passarà a Josep Antoni Duran i Lleida."


Guanyarem!

dimarts, 11 de juny del 2013

Cop de timó

Compatriotes, 

Aquest migdia, el President de la Generalitat ha comparegut a la sala de premsa del Palau de la Generalitat per a explicar quin pla de govern té entre 2013 i 2016. 

El periodista de can Godó, Jordi Barbeta ho havia venut a bombo i plateret des de les pàgines del diari de comte com a cop de timó

L'expressió no podria ser més desafortunada ja que l'última vegada que hom va fer servir aquesta frase, Josep Tarradellas era President de la Generalitat -el qual la va utilitzar en un discurs el 1979, va repertir-la el 1980 i fins i tot el 1981-, un col·lectiu colpista -Almendros- des de les pàgines de l'extingit diari ultra El Alcázar feia servir la mateixa expressió per a impulsar un cop d'estat, que es va produir el 23 de febrer de 1981, quan un tinent coronel amb bigoti i pistola en mà entrava al Congreso de los Diputados per portar-la a la pràctica. Compte amb les expressions!

No dubtem que l'efecte enquesta de El periódico publicada en dues entregues i a la  qual fèiem referència en aquest blog en un article publicat diumenge passat.

Power point a banda, propostes i accions executives a banda, el tema central de les preguntes dels periodistes s'han centrat en la consulta/referèndum. Com no! Si és el tema central de la legislatura històrica que estem vivint! Tot gira al voltant de la consulta/referèndum i del futur de la Nació catalana. 

És el mandat democràtic que va quedar més que clar a partir dels resultats de les eleccions del 25 de novembre de 2012. Un mandat democràtic explícit. Sense discussió possible per molt que els unionistes, des del mariachi fins al Gupo Godó passant pels peperos i els ciudadanos,  s'entestin a dir que no és legal, que va en contra de la constitució espanyola de 1978 i de tota reglamentació espanyola haguda i per haver.

El tema per nosaltes ha quedat clar. El President, tot jugant a la puta i la ramoneta sobiranista ha deixat ben clar que o bé hi ha el referèndum dins la legalitat espanyola o bé es podrien convocar eleccions anticipades -o no- per tal que el poble digui què vol fer. 

Clar que les eleccions futures al Parlament de la Nació catalana ja no serien en clau -dret a decidir sí o no-, deixem-nos d'orgues, a les eleccions del 25 de novembre el que es decidia era el suport al dret a l'autodeterminació de Catalunya

Aquesta, seria una etapa superada i per tant, les eleccions tindrien, ara sí, un marcat caràcter plebiscitari. Independència sí, independència no. Ras i curt.

I unes eleccions, si un és demòcrata, no es poden anul·lar ni intervenir. Ara, no siguem puerils i tinguem clar que si es convoquen eleccions plebiscitàries, l'estat que ara ens ataca per terra, mar, aire i clavegueram, estaria en una posició d'atac total. No sabem si treient expedients i dossiers dia sí i dia també en els pamflets de torn. O passaríem a pitjors...

El tema rauria en la qualitat democràtica del regne veí i com ja tenim assumit, és ben baixa. Però sempre es pot caure més baix. El pou té fons però sempre es pot fer un forat a terra per situar-lo més avall.

Per això, suposem, el President Mas ha dit que després de la consulta/referèndum, caldria encetar un diàleg entre demòcrates per negociar. Negociar? Sí, el repartiment de béns i obligacions s'entén. Per què, el diàleg amb el govern espanyol, al que Mas ha dit que es donava per avisat per fer la consulta/referèndum, ja no dóna més de sí. 

Ha descartat la Declaració Unilateral d'Independència, però mai se sap. Vés a saber si ho ha dit per tranquilitzar les masses. Nosaltres pensem que està tot més que pactat entre Mas i Junqueras i Junqueras i Mas. Altra cosa és el tacticisme o l'estratègia. I la tàctica està clara i l'estratègia també. 

Mentrestant, un dels think tanks més influents de Brusel·les -i de la UE- proposa que la mateixa Unió facin de mitjanceres i un ex ambaixador de la Gran Bretanya a l'ONU -que ens deu haver-nos deixat tirats l'any 1714- proposava que la mateixa organització internacional podria fer-ne el paper, juntament amb la UE.

El marc espanyol és asfixiant. En som conscients, ells i nosaltres, nosaltres i ells. 

Millor que facin cas al politòleg Joan Barceló i s'apliqui la seva teoria dels jocs. 

Serem bons veïns. Cadascú a cada seva. 


Guanyarem!

diumenge, 9 de juny del 2013

Enquestes

Compatriotes,

Ahir el diari de l'stablishment El periódico de Catalunya va publicar la primera part de l'equesta-sondeig encarregada a una empresa demoscòpica en la que ens oferia els seus resultats: sorpasso d'ERC a CiU.

La intencionalitat política no podia ser més clara: disparar a la línia de flotació del President Mas i del seu partit. Bé. Un diaria que sempre ha seguit les tesis més socialistes i més favorables al tripartit en les seves dues versions no ens ha d'estranyar, gens. 

La forquilla, amb tanta cuina com la de El Bulli,  i tal i com mostra la imatge, està en 39-40 diputats per a ERC, seguida per CiU que baixaria dels 50 actuals als 34-35. 

Desgast per les retallades a banda, caldria parar esment a un fet que creiem ineludible: el factor Duran

Que el líder dels mariachis, tal com dèiem en un escrit anterior, hagi fet manisfestacions contràries a una consulta/referèndum, al procès de recuperació de la sobirania nacional i la INDEPENDÈNCIA de la Nació catalana no poden ser passades per alt. Tot al contrari. Tenen un efecte devastador en la coalició i en els seus votants. El mariachi, personatge caduc i desubicat, posa tots els pals possibles a les rodes i s'erigeix en garant de la continuïtat. De la dependència. A canvi de? Més favors i més prebendes? Podria ser. Mira que si un dia es fés públic que ha cobrat dels serveis d'espionatge espanyols! 


Acompanyava l'enquesta, la valoració dels líders dels partits parlamentaris. El clar vencedor és en Junqueras, líder d'ERC, seguit per en Joan Herrera, en David fernández i després el President Mas, amb un 4,8. Míssil.

Sigui com sigui, les esquerres, un tripartit, ha d'encapçalar les millors votacions. Retallades al marge, cert és que l'acció ingrata de governar en aquests temps difícils d'espoli i de sagnia econòmica i financera que vivim per part de l'estat veí marquen la tendència. Indubtable. 

Qui vol governar amb la caixa buida i plena de teranyines? Pocs. 

Ara, cal deixar ben clar que a partir de les valoracions dels dos màxims dirigents d'ERC, l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira han deixat ben palès que de trencadissa amb CiU i sobretot amb CDC no n'hi haurà. Si de cas la deixaran per quan el procés hagi conclós. En Junqueras sap, com molts altres, que no es pot deixar sol el President Mas i menys encara llençar-lo als llops que l'esperen amb les urpes esmolades -el partit del Prresidentn n'està ple!-. I per tant, reforçaran la seva figura amb els dos o tres escuders que encara té el President en l'executiva. Potser en són més però s'ho callen. I en aquests moments, no estaria de més que més dirigents del partit sortíssim públicament a fer declaracions de manera clara i explícita de suport al capità de la nau. Que se sàpiga que la tropa està a les ordres del capità. Sense esquerdes. 

Bé, doncs, per si no n'hi havia prou, avui, una hora abans de l'hora de les bruixes, les 23:00, es fa pública la segona part de l'enquesta-sondeig del mateix diari

En aquesta segona part, més interessant que la primera es desvetlla un secret a veus. La vox populi catalana que clama per celebrar la consulta/referèndum. 

Un 75% dels catalans, un 75%! vol celebrar el referèndum aquest any, sense dilació. Sense esperar a l'any que ve, el mític 2.014. L'any que celebrarem el 300 aniversari de l'ocupació franco-castellana de Catalunya manu militari

I una altra dada, el 57,8% dels cridats a votar a les urnes, està a favor de la INDEPENDÈNCIA. Gairebé un 58%! 

I aquesta dada és molt important, més del que ens pensem o poguem arribar a pensar. 

Primer, per què l'enquesta ha estat cuinada, com dèiem a l'inici de l'escrit -és el periódico! amics-. 

Segon, per què l'enquesta del diari aboca que el 68% dels catalans està a favor que la consulta/referèndum es faci sí o sí. Això és amb o sense el permís del govern de l'estat veí. Que es faci de totes, totes. 

Tercer, el 43% dels enquestats vol votar demà mateix. 

Quart, el 25% dels votants del partit dels mentiders i dels sobres està a favor de celebrar el referèndum. 

Cinquè, més d'un terç dels votants del partit dels morts vivents està a favor de l'Estat propi. 

I sisè i últim, per què en uns dies ha de sortir l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió -el CEO-. Aquesta última també serà interessant per què el nombre de favorables a la INDEPENDÈNCIA podria abocar uns números que, de ben segur, faran tremolar els fonaments dels dependentistes.

L'entusiasme ens desborda. Les dades són per a sucar-hi pa i al nostre entendre, són molt més importants que les dades que ens van oferi abans d'ahir a la mateixa hora.

Acabo. Amics i compatriotes, l'any que ve, més que celebrar el tricentenari de la invasió militar estaria és que celebrèssim el primer any de la recuperació de la LLIBERTAT. Un any gloriós! 

Per a major glòria dels nostres avantpassats que van deixar la pell als baluards dels pobles, viles i ciutats de la nostra petita però gran, gran, gran Nació, seria un privilegi celebrar el 1er aniversari de la RECUPERACIÓ NACIONAL DE CATALUNYA I DE LA LLIBERTAT DELS CATALANS. 

La seva sang no pot ser oblidada. Ha de ser honorada i glorificada. Cal recordar que el seu martiri no va ser en va. 

CAL QUE RECORDEM I QUE PERVISQUI EN LA MEMÒRIA DE TOTS ELS CATALANS I TOTES LES CATALANES, LA GLÒRIA DE TOTS ELS  MÀRTIRS CAIGUTS PER CATALUNYA I PER LES LLIBERTATS DEL POBLE.

Es mereixen aquest HOMENATGE. En som deutors. 


Guanyarem!

dijous, 6 de juny del 2013

Cartells socialistes

Compatriotes,


L'objectiu és aconseguir convèncer algú de la necessitat de votar "NO" en una consulta/referèndum" per la  recuperació de la LLIBERTAT de Catalunya arrebassada per la força de les armes fa gairebé 3 segles. 

L'alcaldessa, membre dels The Walking Dead Party, va sortir fotografiada amb un cartell ben llampant  amb el que exposava les seves raons i les de la secció local d'aquest micro cosmos extrarradial de Barcelona. 

Bé. La mateixa executiva, per boca del seu portaveu, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat, va trobar desafortunada la iniciativa per que el partit ara té altres preocupacions. Però en Jaume Collboni va dir que endavant, que perfecte, que era una campanya legítima. El company de files d'aquell que fitxaria el mariachi major però que era massa de dretes.  

Quan no talles d'arrel aquests compotaments, es repeteixen. Com quan no reprens a un nen quan fa una malifeta. La torna a repetir. 

Per tant,  com que ningú els va dir: "deixeu els cartells" aquesta setmana, ahir, concretament un altre càrrec del mateix partit va encetar la mateixa campanya a la seva població, d'on n'és cap del grup municipal. 

La senyora en qüestió, és Lourdes Borrell. Ben llampant, també lluu cartell.

A can sociata, el tema del vot a la consulta/referèndum i sobre la mateixa consulta/referèndum és un tema que bull. 

I és ben lògic i normal que les veus dissidents, altrament anomenat sector catalanista estiguin trinant. 

Una mostra és el col·lectiu Avancem encapçalant per Joan ignasi Elena, els impulsors del Manifest de Setembre, Maria badia, Pia Bosch i Daniel Font. Fins i tot, en Joaquim Nadal va deixar ben clar a Catalunya Ràdio, dilluns al matí a Can Fuentes que ell votaria SÍ en una consulta/referèndum per la independència de la Nació catalana.

El fet és que aquells que han viscut en la dependència, acomodadament i confortable, són els que enceten la "campanya política del NO". I els seus aliats són els Ciudadnos i el partit dels mentiders i dels sobres. Els postmarxistes s'han aliat amb els neolerrouxistes demagogs populistes i les gavines rapinyaires que sobrevolen per L'Hospitalet del Llobregat. 

A diferència de molts articulistes, pensem que aquests càrrecs locals dels socialistes han fet molt bé encentant aquesta campanya. 

Així se sap que: 
1. La batalla per la independència és democràtica.
2. Es debaten idees a favor i en contra.
3. Es van escatint els bàndols.
4. Comença a configurar-se un bloc format per tres partits polítics i sectors socials contra la LLIBERTAT de la Nació catalana.
5. S'inicia el final dels socialista com a partit monolític i l'esberlament en dos sectors, ara sí, ben diferenciats. No hi ha volta de full.


Guanyarem!

diumenge, 2 de juny del 2013

Resposta a Montserrat Nebrera

Compatriotes,

Aquesta matinada, abans d'aclucar l'ull hem llegit l'article que firmava na Montserrat Nebrera. Professora de Dret a la Univeristat Internacional de Catalunya -universitat sota la batuta i influència de l'Opus Dei-. Un dia parlarem d'aquest centre, amics, comprendreu que avui no faria al cas.

De la seva professió i del lloc en el qual treballa, res a dir. Cadascú es gunaya les garrofes allà on pot. 

El fet que aquesta tarda estiguem escrivint aquest escrit és per constatar la resposta al seu article. I és el que a continuació podeu llegir -en cursiva-.

Benvolguda,
D'acord que cadascú pot fer el viatge ideològic que cregui convenient.
No es pensa el mateix als 18 que als 55, per posar un exemple.

I alguns en saben un tou de canviar de camisa o de jaqueta -llegeixi's com més plagui al lector-. I més d'ençà del 1973 o una mica abans quan "l'abuelo" ja començava a marcir-se.


Del blau marí al blanc del lleixiu -camisa- i del blanc amb corretges a qualsevol altra -jaqueta-.


L'important era resituar-se, per què quedar-se de la mateixa manera ja no anava amb els temps. Sobreviure en dèien, recol·locar-se i estar atent als canvis de direcció del vent. En espanyola llengua, diguem que van ser els més "avispados". I a fe de Déu que ho van aconseguir.


Van fundar un partit, la UCD, que després del fet biològic -mort política de Suárez- va patir la major estampida política de la història de la política espanyola, només comparable a la que va experimentar la Lliga a mitjans anys 30, d'on sorgiren aquells que van ajudar els sollevats contra la democràcia -finançament, xarxa d'espionatge, personal, etc-.


El fet és que els més recalcitrants, aquells que l'any 1968 dèien que tornarien a agafar el fusell per entrar a Catalunya -Fraga- entre 1982-89 -i especialment entre 1986 i 1989- van començar a absorvir cossos polítics al seu club que no els eren del tot aliens, però que per circumstàncies havien hagut d'abandonar llur ecosistema natural. Aquest és l'actual part en el govern del regne d'espanya. Franquisme i falangisme revestit d'una capa liberal, amb tics autoritaris que rellueixen així que s'obté la majoria absoluta -absolutista-. És genòmic. Ho duen a l'ADN que han anat transmetent de generació en generació de fa segles. Després de la incoherència de jovenalla, ve la coherència de l'adult.


I altres viratges en d'altres partits han estat també reexits. Només recordar el cas de Pepe Gomis, abans falangista i després flamant Legatus de la Generalitat a Madrid.


Estopa per a tohom.


Acabo, la frase entre coixinets li portarà algun problema -o no!-. Especialment a can Cuní. Dilluns al vespre ho comprovarem.


La frase en qüestió: "Artur Mas resumeix amb la seva acció política el viatge de tantes persones que vam pensar possible l’entesa, i hores d’ara, #en el meu cas amb força pena, ja la creiem inviable#".


Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra i l'últim que apagui el llum.



Guanyarem!