divendres, 19 d’abril de 2013

Solitud

Compatriotes,

Solitud no és un resum de la novel·la de Víctor Català -Caterina Albert-. És un sentiment que hom té quan està sol o quan s'hi troba. 

El cas que ens ocupa és el del gran líder.  El líder dels unionistes catalans. Aquell que té totes les prebendes possibles i que va dalt d'un cotxe oficial des de fa més de 35 anys. El gran líder, el cap de la banda dels mariachis. El que, a la mínima obre la boca per a ser deslleial al M.H. President Mas. 

El que té connivències amb el poder aquí i allà. El que, de poc, ha d'anar a testificar en el famós cas Pallerols. El que Josep Vergés acusa de cobrar en blanc i negre. Vergés, que va ser condemnat per l'stablishment judicial espanyol per haver publicat un llibre Tots els homes de Duran (Ed. Llibres de l'Index, 2000) que us podeu descarregar gratuïtament aquí i haver-ne fet publicitat en una entrevista radiofònica. També podeu llegir una entrevista que li van fer el setmanari filosocialista/progressista El Triangle aquí.

El cas que ens ocupa no té res a veure amb els negocis que es porti entre mans, sinó la deslleialtat política cap a Catalunya i el seu President. I diem deslleialtat política, no personal. 

El mariachi major, demana avui que l'estat espanyol ofereixi alguna cosa, peix-al-cove, llenties, el que sigui per a que el sobiranisme afluixi. Per a que abaixi veles. Quin cinisme! 

La setmana passada, dos capitosts unionistes van reunir-se amb el cap de l'executiu espanyol i ahir els fruits eren notoris. Però ni així se'n surten i ara, ens apareix el bomber a veure si li deixen una mànega per apaivagar el foc. El foc de la LLIBERTAT que crema i crema sense aturador i pel que sembla, segons el mariachi, no davalla. I és clar que no davallarà. 

Ens han insultat, amenaçat, menyspreat, espoliat, martiritzat, torturat i fusellat des de fa 298 anys. I ara demana, el gran líder demana al líder seu país un gest. Demana un gest després de 298 anys de gestos.

Si el gran líder demana un gest és que anem molt bé. Molt bé. Per què no deixem de créixer i créixer en suport. I quan una majoria de la població vol la LLIBERTAT no hi ha aturador. Per més milions d'euros, per més espies, per més deslleialtats, per més traïdoria que hi aboquin.

Quanta solitud!

Anem bé i seguim anant bé. Paciència. Paciència i a continuar. 














Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada