El fracàs del sistema

Compatriotes,

Aquest és el segon escrit que faig avui. No, no és el que esteu pensant. No estic en ple procés creatiu. Simplement m'han vingut unes idees i les vull compartir amb vosaltres. 

Estem en un procés de descomposició del sistema heretat de la dictadura franquista. Aquell ranci Movimiento nacional que va estar vigent entre 1937 i 1976 es va descomposar, després de ser abolit a partir de les Cortes del harakiri. 

Van muntar un sistema hereu d'aquell amb tots els seus vicis. Van posar-hi voluntat però les dinàmiques no van ser superades. I quan no es canvia la dinàmica, aquesta continua encara que es canviïn les estructures. El mal va quedar-se a dins. No es va fer neteja. I el sistema necessitava una neteja profunda. Es van quedar a la superfície. No donava per més. Cal dir que els temps eren difícils però serveix de disculpa. van ser valents per a algunes coses però van deixar una feina a mig acabar. I ara, el que  els queda d'aquell sitema se'ls dissol com una cullerada de sucre en un got d'aigua. I es dissol per la pròpia voluntat d'ells.  

Tot i que la majoria dels partits polítics catalans presents actualment al Parlament de la Nació catalana vénen d'abans de la descomposició del règim, i només dos són relativament nous en l'àmbit parlamentari, sembla que l'aposta sobiranista del partit majoritari i hegemònic durant els últims 32 anys de sistema democràtic ha fet trontollar i de debò els fonaments de tot el país veí. 

I es que la històrica manifestació de l'11 de setembre de 2012, Diada Nacional, va ser monumental i un clam eixordador  va retrunyir i el ressò va arribar  als cinc continents. Que es manifestessin entre 1,5 i 2 milions de persones clamant independència va ser... sense paraules! Vam viure tantes emocions... No tenim paraules per definir l'experiència. Indescriptible!

L'onada del tsunami va alçar-se tan alta, que encara s'hi manté. La il·lusió de la població catalana, repeteixo catalana, es manté intacta. Tots els embats que se'ns  van llançar i es continuen llançant no han calat.

Només ha calgut que la federació CiU, juntament amb l'històrica ERC, hagin proposat el dret d'autodeterminació per a que el sistema polític del país veí trontolli com mai abans ho havia fet. 

Alguns van voler, i encara ho volen, dil·luir la voluntat de SER LLIURES amb un caramel enganxat en el seu embolcall -el federalisme-, altres ordeixen plans per a fer fracassar el procés cap a la LLIBERTAT -en van dir, pel que sembla, Horizonte Después- i altres, es debaten en saber on són ja que  la eva posició està situada entre el caramel enganxat -federalisme- i la independència.

Estan enganxats a les antigues dinàmiques polítiques i socials. Estan encara paint que s'ha acabat l'eix dreta-esquerra i que ara, la idea sobre la que orbita tota, tota la política catalana, la idea central és l'eix sobirania-desaparició. 

Els hereus del franquisme i els neolerrouxistes han de ser derrotats. I a fe de Déu que ho seran.

Guanyarem!