diumenge, 31 de març de 2013

Un conte amb final diferent. I feliç


Compatriotes,

Acabo de consultar la portada del diari espanyol "El país" d'avui diumenge de Pasqua o de Resurrecció del Senyor. 

Us la poso per a que veieu el titular.  Calenteta, calenteta. Acabda de sortir del forn. 

Titular: "Rajoy planeja un nou finançament per a frenar el sobiranisme català".

No sé si posar-me a riure o a plorar. Si ric és de la pena que em fa aquest moviment tàctic i si ploro és també per pena. 

Aquests espanyols encara no han entès res de res. Portem 4 mesos i una setmana, si fa no fa, de les eleccions del 25 de novembre passat on va votar més gent que mai, un 70% de l'electorat amb dret de vot a Catalunya. I els resultats van ser que CiU tenia 50 diputats i ERC 21. Majoria absoluta després d'una campanya marcada pel frontisme. Els del front català i els del front espanyolista. 

El front català defensava el dret a decidir o el que és el mateix el dret a l'autodeterminació. I el front espanyolista que defensaven els lemes mejor unidos i Cataluña sí, españa también. Només cal veure el tuiter de @Colonos_Cs per veure que el lema d'aquests neolerrouxistes ha canviat en @MejorHundidos.

I els resultats són els que són. I compte! el diari dels mariachis es va afanyar a separar els 13 diputats unionistes... Que es veiés. Ben clar. Diàfan. Com diria aquell crític del Papitu: mala llet, eh? 

Total, que ara ens vindran els vents d'espanya i ja veig els mariachis dient que aquest nou pla de finançament, perdó, d'engrunes és l'hòstia! i que hem de claudicar, abaixar-nos una mica més els pantalons i entomar el pla com si fos el mannà del cel.  Ho aplaudiran amb les orelles i es faran sang a les mans. De ben segur que les tindran en carn viva!

M'intueixo una campanya d'articles i tertulians desquiciats per a que el M.H President Mas plegui veles i accepti les quatre llenties del plat. Hi abocaran esforços, capital humà i tinta a manta. I aquí no ha passat res. Ho esteu visualitzant també?

Per quatre llenties que no falti. I no és això amics, no és això. 

Ja no volem quatre llenties, ja no volem engrunes. 
Volem el quilo sencer de llenties, plàstic inclós. 
I el pa de pagès, sense tallar. Amb els crostons, que per sucar a l'ou ferrat van de conya. 

Ara ja sabem què volen el país veí i els seus amics mariachis. Volen que seguim sota el jou espanyol de per vida. I com que els espanyols no compleixen la paraula donada, qualsevol comunidad autónoma de régimen común ho portarà al seu tribunal constitucional. I sinó, els quedarà el psoe o el defensor del pueblo argumentant que tots els espanyols són iguals davant la llei i que no se'ls pot discriminar. 

Aquest conte ja sé com acaba. Vull un conte nou amb un final diferent. I feliç.


Guanyarem!

dijous, 28 de març de 2013

Una de pressupostos

Compatriotes,

Aquests últims dies els opinadors especulen sobre sobre la trobada "discreta" entre el M.H President de la Generalitat i el president del govern del país veí. 
 
La idea que s'entesten a transmetre una i altra vegada és que el M.H President ha baixat del burro: dèficit a canvi de la LLIBERTAT. 
 
Res més lluny diuen des de CiU i ERC. En Jordi Turull i na Marta Rovira han fet declaracions en aquest sentit. No s'ha mogut res de res, res de res. Tot segueix igual. 
 
Cal recordar que el diàleg ja estava inclós dins de l'Acord de  Legislatura que van firmar els líders d'ambdues formacions polítiques nacionals el passat 19 de desembre de 2012. No havia passat un mes de les eleccions.

Concretament, el concepte diàleg amb l'Estat figura en el punt 3 de l'ANNEX del Pacte. I diu, textualment:
"Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013."
 
Per tant, l'esvalotament dels mariachis no té cap sentit. La sobirania no té marxa enrera, tot el contrari, per molt que s'entestin a voler-ho negar o a rebaixar-ne les expectatives.
 
Ja hem expressat en diversos escrits que aquests mitjans estan pel trencament de l'Acord i no se'n surten. 
 
 I avui mateix fan una enquesta on es veuen reflectits els resultats del que pensen els seus lectors. Demolidor! La seva estratègia fa aigües per tot arreu. 
 
Ningú confia en que Generalitat i Estat arribin a cap acord. En res? Potser en el dèficit sí. Però no depèn d'ells. Depèn de la UE. I de moment, la UE només ha donat alguna pista, però res en ferm. Ells volen pressupostos sí o sí i a qualsevol preu. Però no és el mateix un dècifit de 0,7 punts sobre el PIB que un dèficit d'1,5 o 2 punts. 

Els mariachis fan esforços titànics per fer calar la idea d'un dèficit del 0,7, peti qui peti. La jugada seria: ERC no pot acceptar unes retallades de 4.000 milions d'euros i per tant trencarien el pacte amb CiU. I així es desqualificaria tant l'Acord com el Procés cap a la recuperació de la LLIBERTAT perquè en Mas, sol com un mussol, no podria arribar-hi. 
 
I per això, no hi ha pressupostos. Ni CiU ni ERC els volen fer. Amb aquestes condicions no.  Resistim. Podem esperar una mica i veure si la UE finalment flexibilitza l'objectiu del dèficit. Una cosa és retallar 4.000 milions i l'altra 2.000 o 1.500. I seguirem resistint. 
 
A hores d'ara, tohom sap que, aquells que ens volen fer desaparèixer, ens estan espoliant una part dels recursos que generem i  també ens imposen unes les retallades socials. Els mateixos que ens volen fer desaparèixer. Els de sempre.
 
Altres, que també volen els pressupostos del 0,7, veuen que la cosa va seriosament i han visitat un endevinador amb bola de vidre per a fer les seves prediccions. Ens pronostiquen la sortida del paradís espanyol i les tenebres per tres o quatre generacions! Per tres o quatre! Comptant que una generació són uns 25 anys, segons els inefables predicadors serien de 75 a 100 anys. Brutal! En portem gairebé 300 sota el seu jou. 

Jo ho canviaria de totes, totes. I vosaltres?


Guanyarem!

dimecres, 27 de març de 2013

Rèquiem

Compatriotes,

Ja s'ha produït la reunió "discreta" entre el M.H President de la Generalitat de Catalunya i el president del govern del país veí.

I pel que sembla, no ha canviat res o si més no, no gaire sota la capa del Sol. Els espanyols diuen sí a negociar la rebaixa del dèficit i un no rotund, l'enèssim, a la convocatòria d'un referèndum o consulta popular per a que nosaltres poguem decidir lliurement i democràtica el nostre futur polític i jurídic. 

Les vies de diàleg, totes les que se'ns demanen, des de la Unió Europea estan a punt d'exhaurir-se. Estem a punt. 

Els marachis van anunciar a bombo i plateret que el Govern de la Generalitat era el que s'havia mogut i després resulta que va ser en Jordi Barbeta, brillant periodista el que dilluns al matí a la tertúlia de "Els matins" de TV3 i ahir al vespre al programa del Cuní que va dir tot el contrari. Qui s'havia mogut era el govern espanyol. Havien errat la tàctica i en veure que no podien fer caure el President Mas i rebentar el pacte CiU-ERC, asfixiant les finances catalanes, van decidir canviar de tàctica i donar una alenada a Mas a veure si d'aquesta manera el President s'allunyava d'ERC. El somni humit de qualsevol espanyolista. Però no.

CiU i ERC van fer dilluns a la tarda, amb l'assistència de destacats membres del Govern, una reunió al Parlament per llimar arestes i posar-se d'acord en alguns aspectes d'estratègia.


Sonen les notes de la "Lacrimosa" del Rèquiem de Mozart. La millor banda sonora que es podria trobar per a aquest moment.

Notes plenes de dolçor per a patriotes i lluitadors. 
Dolor i deseperança per als que no ens volen lliures.

Assaborim el moment. Assaborim-lo.

video
Cada pas que donem, és un pas cap a la LLIBERTAT. 




Guanyarem!

P.S: si voleu veure i escoltar el Requiem en una versió impressionant us deixo el video.


dimarts, 26 de març de 2013

Diàleg i garrotada II

Compatriotes,

Fa uns dies vaig deixar en aquest humil blog un escrit en el qual la primera garrotada a l'oferta de diàleg feta pel M.H President Mas va venir de la ministra del confetti del país veí. 

I han tardat una setmana, sí, una setmana!, si fa no fa, a tornar a treure el garrot de la mà de l'inefable diputat nacional Enric Millo

Aquell que després d'anar-se'n del partit unionista i abans d'entrar al partit dels mentiders, de Bankia, les preferents, les hipoteques i les estafes posteriors, de la  llotja del Bernabéu, de casaments a el Escorial, dels Gürtel, els Bárcenas, els Sanchis i els Lapuerta, de les olimpiades de Madrid i dels sobres, va intentar pactar una entrada a Esquerra Republicana. 

I si el garrot primer va ser la suggerència que s'havien de tancar ambaixades i teles, ara el garrot és més enèrgic. El diputat ha etzibat: "si voleu diàleg, abandoneu el sobiranisme". Ras i curt. 

Res de diàleg, subordinació. Res de diàleg, a callar. Res de diàleg, acotar el cap. Què grans són aquests paios! Molt grans! I la banda dels mariachis encara aplaudia amb les orelles. Les hi sagnaven!

Anem al tema. Quan s'està en un combat de boxa i el repartiment de cops pot fer que un dels contrincants mossegui la lona, cal un segon d'atenció i pausa. El públic brama sang i que el ko sigui gairebé mortal. Però la situació que estem vivint no és exactament la mateixa si bé l'intercanvi de cops ha estat, és, i de ben segur, serà duríssim. El combat encara no ha entrat en aquesta fase, per molt que volguem ser-hi. Estem en el novè assalt. A punt d'acabar-lo. Quin combat més llarg! Sembla mentida, des de l'11 de setembre passat ja n''hem comptat 8 d'assalts. Què llarg!

Els nostres veïns, després de rebre dos directes a la mandíbula van caure a terra i nosaltres vam fer una petita pausa deixant que s'aixequés i comencés la contra. I la contra ha estat duríssima també. Han tancat aixetes i han dut el país a prop del col·lapse. I estàvem o estem a punt de caure d'un infart. El nostre cor, la societat, no pot més. El cos està exhaust. L'esforç ha estat molt dur i ho continua essent. Però, però... estem i seguim dempeus. 

Hem recuperat aquella mica d'alè que ens cal per a seguir el combat. A més, les nostres recuperadores, dues dones immenses, la Carme i la Muriel, a les que haurem d'agraïr molt, moltíssim! en el futur, ens alenen a seguir. Ens posen aigua al front, ens assequen la sang de la cella i del llavi i després d'un glop ens inciten a seguir. Elles hi han posat molt de la seva part i seria injust no reconèixer-ho. I cal recordar que també tenim un gran equip de massatgistes. Brutals! Tots ells.

I el públic segueix bramant. Vol que el combat acabi en ko. 
El cop final l'hem de donar nosaltres.



Guanyarem!

dilluns, 25 de març de 2013

Mentides en portada

Compatriotes,

Avui m'he topat amb la portada del diari del Conde. Impresentable, vergonyosa, vil, execrable, patètica. 

Com es pot mentir tant en tan poc espai? Com es pot fer una afirmació tan delictiva? No tenen valors? Sembla que no, per dir-ho suaument. I si en tenen, no són els nostres. Són els d'altri.

Donem voltes al concepte valors i em vénen ganes de plorar i de vomitar. Però qui s'han cregut que són aquests? Pot un mitjà amb tanta tirada i tants lectors mentir tan impunement? 

Entenem que un mitjà com aquest té la seva visió de la vida i de la política. De Catalunya i la resta del Planeta Terra. Però una cosa és la visió i oferir-la, i l'altra és  faltar-nos al respecte o pitjor, tractar-nos d'imbècils. 

Han dit alguna vegada quants diners ens deu l'estat veí? No. Encara no n'han publicat ni una miserable ratlla. 
Han dit alguna cosa de la quantitat d'incompliments del govern veí vers la Nació catalana? Res, però res de res.

Aquesta gent, dispara amb bala, van fer mal. No es pot dir altra cosa. Les dirien de l'alçada d'un campanar. I fot-li que és de Reus. Però què s'han cregut? I a sobre, per a vergonya pròpia i alinea encara cobren una sucosa subvenció de les paupèrrimes arques de la Generalitat. 
 
Algú els desmentirà? O no hi ha el que s'ha de tenir per a fer-ho? 
I no dic que el desmentiment hagi de venir d'altres mitjans ja siguin en paper o digitals. Em refereixo a algú que ocupi un càrrec. I que sigui de pes.
 
Potser que comencèssim a dir les coses pel seu nom. Aquest mitjà, i d'altres, del grup comunicatiu al qual pertany, no està per la feina. Està per la feina del contrari. I això té un nom. Alguns diran que són traïdors i altres diran que són part de la quintacolumna

Si ens atenem als titulars dels últims mesos sembla que si no pertanyen a aquesta última, fan importants esforços per a ser-ne part integrant o directament encapçalar-la. 

Quan un no treballa per la independència de la Nació, hi treballa en contra. 
I encara cobren! Encara s'enduen uns dinerons! Nostres!

Com a mínim, si ens insulten, que no cobrin subvenció pública, de cap mena.
No creieu?


Guanyarem!

dissabte, 23 de març de 2013

Alguna cosa grinyola

Compatriotes, 

Acabo de veure la nòmina dels integrants del Consell de la Transició Nacional. 
Els noms són els següents: 
  • Francina Esteve i Garcia, professora titular de Dret Internacional de la Universitat de Girona.
  • Pilar Rahola i Martínez, periodista i escriptora.
  • Núria Bosch i Roca, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.
  • Enoch Albertí i Rovira, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
  • Germà Bel i Queralt, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona.
  • Carles Boix i Serra, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton (EUA).
  • Salvador Cardús i Ros, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista.
  • Àngel Castiñeira i Fernández, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica i del Departament de Ciències Socials d'ESADE-Universitat Ramon Llull.
  • Joan Font i Fabregó, empresari.
  • Josep Maria Reniu i Vilamala, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.
  • Ferran Requejo i Coll, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra.
  • Joan Vintró i Castells, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

Entre tan catedràtic, hi ha algun nom que em grinyola. A vosaltres no? 
Us ho dic perque se suposa que per fer aquesta feina/feinada caldria acreditar una tasca teòrico-pràctica destacable. 

I em sembla perfecte que gairebé tots siguin experts en el seu camp, però, hi ha un nom a la qual no es coneix tasca en la qual excel·leixi. D'escriptora i opinadora sí que se li coneix. I què hi fa enmig de gent tan potent?

No hi tinc res en contra, consti. Però si el que compta són els mèrits, no li acabo de veure la cosa. 

I cal recordar que escriu i opina en els mitjans del mateix grup de comunicació.  

 Grup que s'ha caracteritzat, com dèiem en un escrit anterior, per afavorir el cap dels unionistademòcratacristians en detriment del Molt Honorable.

 

Fins i tot li van clavar un semàfor vermell l'endemà de les eleccions al Parlament Nacional del 25 de novembre de 2012 i el cap a Madrid ens dedicava un article gloriós.

I ahir, el cap del programa estrella de la cadena de tv del grup es vantava d'haver estat líder dijous passat. És clar! A la  tv pública fèien vaga!
M'agradaria saber el share d'ahir (22/03/2013)... 


Guanyarem!


divendres, 22 de març de 2013

Ell i els mariachis

Compatriotes, 

Alguns opinadors, i perquè no, propagandístes, estaven a punt de l'èxtasi quan el cap de la banda dels botiflers va treure el cap, vés per on! per un hotel de luxe de la capital del regne veí! Del Palace al Ritz

Home d'hotels pel que sembla, en alguns hi pernocta i en uns altres hi esmorza amb la flor i nata espanyola.

En fí, cadascú escull les seves companyies. No hi estàs obligat. Ho fas perquè vols. Et tries els amics i també els enemics. Aquesta última no sempre, també és cert. I a vegades, la vida és així. Sòrdida, cruel i a vegades molt cabrona. Perdoneu però és una evidència. 

I quan un home tan important per Catalunya i el seu destí (ironia!) té aquestes amistats, només es pot aplaudir. Cal fer-li reverències. Quin paio! No se li coneix una feina anterior en el sector privat o públic. Només ha estat un home de partit. Un funcionari

Un alt funcionari d'un partit que ha estat 35 anys o més, jo ja he perdut el compte... dalt d'un cotxe oficial, sou públic, passaport diplomàtic i equipatge del qual està protegit d'inspeccions i revisions en qualsevol frontera a escala mundial, dietes, prebendes, i no sé quantes coses més. 

Total, que mentre ell entona El canta y no llores, a la resta ens fa gruar amb molta suor el retorn a la LLIBERTAT.

 
Però compte! els mariachis són molts! Una colla nodrida. Els podeu veure a les teles, els podeu sentir a les ràdios i els podeu llegir als diaris. Molts d'ells estan en l'òrbita del grup de comunicació d'un Conde. Un grup de comunicació que va rebre l'any passat 12 milions d'euros.

I amb els caps dels mariachis va anar-hi a dinar, tot just després de la sentència del cas Pallerols

I entre ell, els mariachis i el sector espanyolista del partit del president estan ordint alguna cosa més que una conspiració. Estan esmolant les eines per quan calgui fer el sacrifici
Diran que és per Catalunya i prendran la bandera, el pal i la veta i ens la fotran pel cap. 

Però la batalleta és i serà dura. De moment, de dins del propi partit, un parell ja n'han sortit. Un va autoimmolar-se i l'altre va punxar-se una soredosi de droga dura, en diuen itv, a la vena. Ara en falta un altre. I el nas em diu que tot dependrà d'una població de la Ribera d'Ebre per on passa un riu i on hi ha un merder de ca l'ample, tant al poble com al riu.

Després tocarà als mariachis. Sembla que tot apunta que la retallada de la subvenció serà un fet. I serà a 0. Esperem que es faci realitat. Mariachis sense diners? Ne pas d'argent, ne pas de musique

El següent? Feu apostes?



Guanyarem!

dimecres, 20 de març de 2013

Diàleg i garrotada

Compatriotes,

Dissabte passat (16/03/2013) va haver una reunió del Govern de la Nació al Palau de Pedralbes. Fins aquí, tot correcte. El fet és que va trascendir que algú de dins va fer una foto i després va ser publicada per un mitjà afí al "The Walking Dead Party" que té dues capçaleres, una de fons blau i una altra de fons vermell. 

Una mica groc a vegades i ultracrític amb el pacte de governabilitat entre CiU i ERC per boca del seu articulista Juan Tapia que en l'article d'ahir (19/13/2013)  que podeu veure al final de l'escrit, disparava amb tota l'artilleria al seu abast. El mateix que havia estat, illo tempore, director del diari del GrupoGodó. D'oca a oca i tiro perquè em toca. 

Del GrupoGodó al GrupoZeta. Tot són grups. En fí. 

El tema és que, fotos apart, també van trascendir als mitjans algunes de les coses que es van dir en el conclave ministerial català. I que després va confirmar la psicològa

Bé, arribats a aquest punt, resulta que el M.H President Mas havia dit als seus ministres que intentessin dialogar amb els seus homòlges espanyols. 

El tema és el dèficit al que els inefables gestors del país veí ens obliguen. I de passada intentar, obrir una mica el nus de la soga que ens estreny el coll i que està ens asfixiant de tal manera que el morat ja passarà a ser color oficial.

Doncs quan un estèn la mà, de l'altra banda, no fan el mateix sinó que t'esperen amb el garrot

I sort que no és el garrot vil com feia el seu avi. El garrot el va treure la ministra confetti [imatge de l'esquerra].

I què va dir aquesta dona? Doncs que el que havia de fer la Generalitat era tancar televisions, en al·lusió directíssima a TV3 i de passada a la CCMA. I també havia de tancar ambaixades. Unes ambaixades que només costen 6 milionets d'eurets a l'any. Totes les ambaixades catalanes costen menys que qualsevol de les reformes, neteges o jardins d'una de les espanyoles. Amb dos collons! (i perdoneu l'expressió). Quan un d'aquests gestors espanyols obre la boca és per riure. Menteixen més que respiren. 



Tenen fronts oberts i vies d'aigua per totes bandes: Corines, Bárcenas, Gürtels, Sepúlvedas, Confettis, CNI's... 

Aquesta és la resposta d'aquesta gent, la de sempre. No entenen un altre llenguatge. No en saben més i no en volen saber més. 

Ja s'ho faran.


Guanyarem!




dimarts, 12 de març de 2013

S'han descobert i cobert de glòria

Compatriotes,

Aquest matí el ministre de l'Interior del regne veí i màxim i últim responsable de la policia ha afirmat en seu parlamentària que no se sap qui és l'autor o autors del suposat informe que va publicar el diari afí al mateix gobierno del regne que implicava el President Mas i el President Pujol i un dels seus fills de tenir comptes corrents al paradís fiscal alpí. 

Al final resulta que totplegat és fals però no ha pogut esbrinar qui en són els autors. En 4 mesos! En 4 mesos cap dels subordinats del màxim cap polític policial, per no dir el cap mateix, ha pogut saber qui va fer aquest recull i després qui el va proporcionar a un diari marcadament anticatalà de la capital reial. 

I això ens permet concloure que les paraules d'en Miquel Sellarès que va afirmar que aquests paperots van ser elaborats pels muchacos de la Soraya. Els espies. I ara? Algú dimitirà? No ho crec pas. Al regne veí estan avesats a fer servir aquests mètodes bruts. 

Què hi farem! Tant que s'omplen la boca de democràcia i estat de dret per després violar i sodomitzar fins a l'extrem ambdós termes fins a quedar desvirtuats i a l'alçada del fang. Tot aquell que s'omple la boca amb termes d'aquest aclibre, després ha de dimitir si queden desvirtuats, però és clar, quan la democràcia és de tant baixa qualitat, ja no s'hi pot fer més. 

No només hauria de dimitir el ministre de la policia sinó també la secretària general del partit dels mentiders i el ministre d'Hisenda. La primera va declarar en plena campanya: "els territoris no tenen comtes a Suïssa, els tenen les persones" i l'últim va dir: "els que han de donar explicacions són els que tenen comptes a Suïssa". Ah perversos! Vau omplir-vos la boca  amb papers i ara calleu com a p....!

No teniu vergonya, però bé, això ja ho sabíem prque no teniu valors. 
I seguim donant voltes enganxats a la mateixa roda. 

Però al final...



Guanyarem!

diumenge, 10 de març de 2013

Espanyola? A mi la polisia nasioná

Compatriotes, 

Ahir vaig llegir una notícia que, que voleu que us digui, no se'm va fer gens estranya. Tot al contrari. Era d'esperar. I avui més.

Donat que estem en guerra, tal i com diverses vegades ha dit en Miquel Sellarés en diversos mitjans i al que, a fe de Déu!, li compro la idea a ulls clucs, s'ha produït una altra batalleta dins la guerra per la recuperació de la LLIBERTAT. 

La batalleta en qüestió ha estat el fet que la presidenta del grup ultraespanyolista popular intitulat, blasfèmia!, català, ha renunciat a la protecció/escorta del Cos de Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, i l'ha canviat pels que, fa unes dècades, anaven de gris, després de marró i finalment de blau marí. 

Ha canviat l'escorta de la policia democràtica i de la Nació Catalana, amb segell democràtic per una que deriva de la policia franquista, la Policía Armada, en deien, i que era conformada per membres de l'exèrcit. Ras i curt, la policia de la seva nació.

Cal tenir en compte que actualment, en aquest estat tan democràtic que tenen al regne veí, els comandaments de la mateixa encara són militars! 

Els podeu veure les insígnies del cos al que pertanyen en qualsevol acte on es requereixi unformitat completa. A la guerrera lluen els distintius del cos del qual van derivats.

Però el fet, no és que aquests comandaments provinguin d'un o altre cos de l'exèrcit. 

El fet és que, la que viu al País de les Meravelles s'ha tret de totes totes, la careta i ha deixat, clar i espanyol, si no ho estava, que la seva nació és la veïna i que no li interessa per a res, la Nació on viu, encara que la delegació del partit que comanda porti l'adjectiu blasfem.
 
Tot al contrari, menysprea la Nació que trepitja com aquell enviat de la metròpoli a la colònia. Només hi està de pas. Hi està per fer mèrits. Hi està de fidel funcionària. D'escuder del seu amo.

És la que, sabent-se minoria, alça la veu per defensar els colons

Però sap, i tant que ho sap!, que la guerra està perduda i que la fera està donant les últimes cuetades. 

I és clar, quan els valors que es defensen, no són els de la majoria, són valors derrotats. 
Només cal esperar més actes de semblant naturalesa. Dels seus i pels seus. Podrà passar a la Història com l'última cap política dels colons en terra estranya. 
 
L'última que va mantenir la bandera al pal abans de tornar al seu país.
Bon vent et porti. Bon vent.



Guanyarem!

Manca de valors i mentida

Compatriotes,

Aquest vespre he assistit amb un amic al Camp Nou a veure el partit entre el F.C. Barcelona i el Deportivo de la Coruña. 

El partit, dins de tot, encara, 2 a 0 i cap a casa. Apart de les sensacions esportives, m'ha cridat l'atenció el fet que un sector del gol sud, allà on s'asseuen els anomentas "animadors" dels quals després en parlarem una mica més, estava buida. Neta. Tan neta que no devia haver-hi ni pols. 

Bé, el tema no és el resultat del partit ni el sector buit de la grada. El tema és el pacte, l'acord, al que va arribar l'actual president del club, Alexandre Rosell, àlies Sandruscu i alguns sectors de l'afició. Quins sectros? Els més violents. Quan va arribar a aquest acord l'actual president? Durant la campanya electoral que el va dur a la presidència. I perquè tot plegat és greu? Perque el president va mentir. A la cara de tothom i de manera descarada.

I aquest fet reflecteix una manca de valors impressionant. Brutal. Indigne. Vil. Abjecte. 

Si el president de la primera entitat esportiva del país, menteix, què n'hem de pensar?

Quants incompliments més ha fet? Molts, a jutjar per la quantitat d'incompliments del seu programa electoral. I tot plegat fot un tuf molt desagradable, molt!, una olor purulenta i pútrida. I això reflecteix també una manera d'enfocar la vida: la mentida és un mitjà per accedir allà on ens hem proposat. El que Maquiavel deia en El Príncep: "la fí justifica els mitjans". Doncs potser que ja va essent hora de canviar aquesta manera de pensar. 

No tot s'hi val. No. I aquell que ho pensi, ha de ser bandejat sense dil·lació. No poden estar ni un sol segon més en el càrrec. El que sigui. 

Si permetem que aquestes pràctiques perdurin en el temps, la nostra societat, entre molts d'altres, té un problema. I gruixut. De calat. Però això és el que té, no tenir valors. No ser coherent i mentir. 

La mentida surt barata i no es penalitza. Mala peça al teler. 

I per acabar una imatge, treieu-ne les conclusions. 



















Guanyarem!



divendres, 8 de març de 2013

Dies moguts

Compatriotes, 

Aquesta setmana han passat tres coses que fan que la neurona hagi patit un sobresalt. 

La primera ha estat la quantitat de bestieses que han sortit per la boca d'un subjecte abjecte i ple d'inquina cap al cap del Govern de la Nació Catalana i per extensió cap al poble que ell representa.

El fet és que aquest tipus de subjectes n'hi ha amb certa abundància. I no precisament a Catalunya, sino al país veí. Però ens afecten perque, a dia d'avui encara no ens hem desfet d'aquell jou insuportable. És asfixiant. És penós. És vergonyós. És indecent. 

Però què s'han cregut? Quin carai s'han cregut que són? Homenots vils i repulsius que només coneixen l'insult, l'amenaça, la baixesa i l'odi. Quin fàstic. 

La segona ja és més greu. És la concentració convocada  per la secció de la Policia del sindicat UGT. Quina barra! I com que el sindicat de la Policia-ME els ha tillat de venuts, s'han fet enrera. A més de barra, barruts! 

I la tercera és la concentració dels farmacèutics. Aquesta és per cantar bingo! Cert que tenen un acord amb el Govern de la Nació i aquest no paga, no perque vulgui deixar de fer-ho. Sinó perque l'escanyament financer i econòmic al que és sotmès el nostre Govern pel gobierno de la metrópoli ja comença a tocar el que no sona. 

Tres fets que fan pensar que estem plens d'infiltrats, d'agents, d'espies que treballen fort en contra, no ja del procés cap a la recuperació de la sobirania, sino de la pròpia democràcia que diuen defensar, però és clar, quan apareixen personatges amb estrelles de quatre puntes dient que és més important el seu tros que la democràcia ja tenim més que un problema. Tenen un problema. I dels grossos. 

Europa calla, però és clar, si resulta que el regne veí és el que més incompliments de resolucions de la Unió ha fet i encara els raja la mamella de tot tipus de Fons financers, 10.000 milions d'euros!, per al desenvolupament, què hem de pensar? Que Europa permet de tot i més al regne. I ja només per això, aquesta Europa no ens interessa. 

Potser que quan assolim la LLIBERTAT, ni caldrà que ens expulsin de la Unió, cosa que no està prevista en cap tractat com diu alguna política espanyola mentidera que seu al Parlament de la Nació, sinó que nosaltres solets marxem d'aquest club que actua com un clan mafiós com va demostrar la professora Elvira Méndez al programa de Jaume Barberà, dimecres passat, 6 de març de 2013.

Podeu veure el programa clicant l'enllaç:



Guanyarem!

dijous, 7 de març de 2013

PSC o PSOE-ne?

Compatriotes, 

El passat mes de febrer vam fer un escrit que podeu revisitar aquí sobre el Partit dels Socialistes de Catalunya. La tesi de l'article era la següent: el partit socialista era un partit en via de descomposició ja que li fugaven vots cap a Ciudadanos, ICV i alguns al PP.

I avui m'esmorzo amb la notícia que dues associacions de militants de base dels socialistes, Ágora Socialista i Alternativa Ciudadana Progresista, en un manifest que podeu veure reproduït al final d'aquest escrit, i en el qual defensen que el es torni a crear la Federación Catalana del PSOE. El que seria la secció Nord-Est dels socialistes espanyols. 

La tesi d'aquests dos grups de militants rau en la idea que el PSC ha estat segrestat, sí, així ho diuen ells, per la burgesia nacionalista catalana i defensen, oh horror! que el nacionalisme català és etnicista. Així de simple i tot mentida.
Aquest moviment dels espanyolistes recalcitrants del PSC se circmuscriu al vot que 13 dels 14 diputados al Congreso de la seva nació van emetre instant al Gobierno de España a iniciar converses amb el Govern de la Nació Catalana per tal que es pugui fer una consulta/referèndum per saber l'opinió dels catalans respecte a la seva relació amb l'estat espanyol. Tot molt complicat. 

I és clar, tal votació ha tingut les seves conseqüències. La primera va ser el terrabastall causat dins de les files del PSOE i l'alçada de veus que van fer els barones per a trencar relacions entre ambdós partits i la possibilitat que es creés a Catalunya l'esmentada federación catalana
I ara aquesta segona. I és clar, si el psc no vol ser dead de veritat, caldrà que s'adoptin més mesures. Per que, tal i com està la situació, o el PSC es desvincula del tot del PSOE  i esdevé un partit nacionalment català o la fuga de vots seguirà cap als ciudadanos
I els socialistes que voten ciudadanos? Què faran? Tornaran a votar el PSOE? O seguiran votant els etno-hispànics? 

Cal tenir en compte que al Parlament de Catalunya durant l'etapa de la 2ª República espanyola, la federación catalana no va tenir cap representant i en canvi, la Unió Socialista de Catalunya, una escissió de la mateixa, sí que en va tenir. Podeu veure-ho aquí.

Si es creés la federación del PSOE, al nostre entendre, la divisió del vot espanyolista seria una benedicció. A més opcions, la llei d'Hondt aplica la seva justícia. I és implacable. 



Guanyarem!


dimecres, 6 de març de 2013

Fiscals i democràcia

Compatriotes,

El cessament encobert del delegat de la Fiscalía General del Estado Español a Catalunya és un acte antidemocràtic? 

A pams, en Rodríguez Sol va ser nomenat a dit pel seu cap, en Torres Dulce que a la vegada també ho va ser pel ministro de Justícia de torn del PP, Alberto Ruíz Gallardón. La cadena de comandament i l'ordre jeràrquic en les altes esferes de l'estament fiscal i polític de l'estat  espanyol funcionen com una màquina greixada. Cada govern fa i desfà, a conveniència, en aquest i tants altres ordres funcionarials. 

El cessament encobert del fiscal Rodríguez es pot llegir des de l'òrbita catalana com un acte antidemocràtic. Cert. I la lectura s'esdevé per dos fets: el primer és la diligència en l'obertura d'una investigació per la publicació dels paperots del cni al diari El inMundo en plena campanya electoral; i el segon a partir de les declaracions al mitjà ultra ABC en què el senyor fiscal declarava, com tots els que tenen ulls i orelles s'han adonat, que a Catalunya hi ha obert un procés de canvi de condició política i jurídica, a partir de la voluntat popular expressada en unes urnes i que per tnat, s'havia d'escoltar la reclamació dels catalans.

Des de l'òptica espanyola, l'estat respón de la manera que sap. Sense diàleg i sense embuts. És genòmic. Ancestral. Si repassem la història del regne dels borbons, al llarg del segle XX, els governs de torn sempre han mostrat  la cara més fosca davant de determinades reivindicacions ja fóssin socials, polítiques i/o econòmiques. D'exemples, en tenim un carro. Ple fins dalt. A més reivindicació, més duresa en la reacció. Més repressió. 

Podem circumscriure el cessament d'un dels seus per haver-se desmarcat, molt tímidament, de la política imposada amb mà de ferro. 

I ho seguiran fent, sense embuts ni aturador. 

Davant d'aquest fet, ara, el que està en joc és la democràcia i les llibertats. 
Cal mantenir una posició de fermesa i no defallir. 


Guanyarem!

diumenge, 3 de març de 2013

Llengua esmolada i mala llet

Compatriotes,

Aquesta setmana he escoltat dos editorials, jo ja en diria homilies de fra Cuní a la seva església privada on el bisbe Godó deixa fer i desfer, és el seu negoci. Les dues tan injustes cmom esmolades. Amb un toc de mala llet. Potser un toc és qualificar-ho i caldria posar-hi un altre qualificatiu més dur. Però m'abstindré de fer-ho. Cauria en la crueltat i el cinisme. I de passada em pujaria la tensió arterial. Passo.

 El que crec totalment intolerable és que una cadena que rep fons públics, a costa dels pressupostos es dediqui a intentar torpedinar dia sí i dia també l'acord de govern entre els dos partits majoritaris de la Cambra dels representants polítics de la Nació.

I pel que sembla, com que no ho aconsegueixen, han augmentat un grau la seva mala llet. A partir de les paraules, enverinades i esmolades tan del presentador de l'espai que hem citat més amunt i molts dels tertulians, que ja comencen a actuar com a simples comparses de l'il·lustre presentador amb un paper més que galdós, sobre la situació social i econòmica. 

Encara no hem sentit cap crítica als poders fàctics, i en especial cap als econòmics que hi tenen molt veure. No es diu res del paperot de caixes i bancs que han tancat l'aixeta del finançament a les nostres empreses, en especial les petites i mitjanes. No es diu res de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president de la qual està en entredit després de la sentència judicial del TSJEspanyol a Catalunya en la qual es diu que el 90% dels vots de les últimes eleccions han de ser anul·lats [1]. Penós. Penós el paperot de Miquel Valls al servei de l'unionisme més caspós.

Només ha furgat una mica en la ferida de l'Alícia, l'espia espiada. Un cas que a Catalunya hauria de crear repugnància general, com va dir en seu parlamentària Oriol Junqueras, i la dimissió immediata i irrevocable d'aquest personatge. 

Però no amics, l'stablishment ha posat el punt de mira enfocat cap a la diana Mas. I dubto que hi deixin de disparar. I no disparen a perdigonada. Disparen amb bala i mira telescòpica. Cal abatre la peça

Esperem que no ho aconsegueixin. Està en joc la recuperació de la nostra LLIBERTAT. Sí, la recuperació que vam perdre a sang i foc per les tropes franco-castellanes fa gairebé 299 anys.

I penseu que, si perdem aquesta guerra, les conseqüències poden ser més penoses que les que van patir els nostres avantpassats a mans de l'avi del caçador. No ens ho podem permetre. És la supervivència de cadascú de nosaltres. Penseu en el futur que ens espera a tots plegats. Penseu en els vostres fills i néts. 



Guanyarem!