dissabte, 2 de febrer de 2013

Catalunya independent i defensa

Compatriotes,

Fa pocs dies, un col·lecctiu anomenat Pau i Treva ha fet públic un manifest/declaració en la qual diu que quan Catalunya esdevingui Estat independent, no ha de tenir exècit. 

Pense-m'hi una estona. Segur? No cal? Alguna política de defensa haurem de tenir. O no?
Bé. Arribats a aquest punt cal dir que de polítiques de defensa n'ha hagut tantes al món que ens podríem remuntar en el temps des que l'home es va posar dempeus fins als imperis  o post-imperis actuals.

Com ens defensarem? 
Podem pensar que en un món globalitzat com el nostre hi ha potències que poden fer-nos la feina de defensar-nos. Però qui? Lloguem una part del port de Tarragona a la sisena flota? Una del port de Barcelona? Del de Palamós? O els lloguem algun altre?  I això només és per als vaixells. 

I si per als avions els lloguem part de l'aeroport de Barcelona? O el de Sabadell? O l'infrautilitzat de Lleida? O el de la Seu d'Urgell? Potser el de Girona?

I de base d'infanteria i artilleria? Alguna instal·lació a Lleida? A Talarn? Sant Climent Sescebes?  A les Cases d'Alcanar? El Bruc a Barcelona?

Anem a ser seriosos. Per un moment, una idea. 
Abans d'elucubrar propostes, hem de tenir molt clar que, en el context actual, hem de tenir un servei d'informació eficaç. El més eficaç que es pugui tenir. 
I també cal comptar amb un servei d'electrònica i informàtica, si poden ser, inexpugnables. 

Si optem per crear un cos militar es podria fer seguint els models existents en el passat o existents en el present.

Com a models se m'acuden 4 de possibles: 
1. Model català. 
No hi ha una força estable (potser se n'hauria de crear una?). Tots els homes i totes les dones són cridats a defensar el país en cas de conflicte. Es podria reintroduir, actualitzat, l'antic Usatge de Barcelona "Princeps Namque". [1]

2. Model suís. 
Molt pocs efectius permanents i obligatorietat de servei militar universal (homes i dones) des dels 18 anys fins als 40 durant 15 dies a l'estiu, guardar el fusell i la munició a casa. 
Es podria adaptar a les necessitats pròpies i guardar els fusells i la munició en armeries a l'efecte sota pany i clau. 
En tot cas, qui no vulgui fer el servei militar, pels motius que siguin, que pagui una taxa. [2]

3. Model israelià. 
Obligatorietat del servei militar universal. Tothom fa el servei. 
Caldria tenir en compte els objectors de consciència i altres casos. [3]

4. Model americà (actual). 
Exèrcit professional a càrrec dels pressupostos de l'estat. [4]


Guanyarem!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada