dimecres, 16 de gener de 2013

GUANYAREM!

Compatriotes, 

A partir de la lectura d'una notícia apareguda al Wall Street Journal sobre la liquidació del Fons de Pensions espanyol per tal del govern del Regne d'Espanya en un 90% [1] tot comprant deute espanyol per tal de retrassar la intervenció TOTAL, repeteixo TOTAL de l'economia espanyola -són  entre 215.000 i 230.000 milions d'euros!- tot havent començat el 2013 un amic de la infàcia em planteja els seus dubtes sobre la independència. 
Diu que a Catalunya no li cal la INDEPENDÈNCIA. Diu que només ens cal un canvi de passaport i per això l'únic que hem de fer els catalans és emigrar. Perque diu que tocarem fons i que per als seus fills, vol un futur.
El noto pessimista.
 
La meva resposta va ser la següent: "Deixa'm discrepar. Crec que hem de treballar per un país nou. Crec que el preàmbul de la Constitució dels Estats Units és un bon exemple: "Nosaltres el poble dels Estats Units, per tal de formar una Unió més perfecta, establir justícia, assegurar-ne la tranquil·litat interna, proveir una defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, ordenem i establim aquesta Constitució per als Estats Units d'Amèrica".Substitueix Estats Units per Catalunya i les intencions han de ser aquestes i no només això. Hem d'aconseguir-ho.
Notícies com la que t'he enviat són un mostra del que no hem de ser ni fer. Hem d'exigir una regeneració democràtica a fons del sistema i fer fora d'aquest a tots aquells elements que el vulguin corrompre per obscurs i particulars interessos.
Serà i és la lluita de David contra Goliat. I emigrar, sí d'acord, pa per avui, però i demà? Algun dia s'hauria de tornar.
Està bé que vulguis anar-te'n o en tinguis la idea i si no hi ha un altre remei, endavant. En algun racó del Planeta hom s'ha de guanyar les garrofes i mantenir la seva família. No discrepo en absolut.
Però els que ens quedem, lluitarem per aconseguir un país MILLOR i LLIURE.
És el nostrre futur, el dels nostres fills i néts el que està en joc. I no ens hem de rendir mai.
Tenim futur. I el guanyarem!" 
 
Ell em respon: "Celebro el teu optimisme i creu-me que jo també vull una Catalunya lliure i molt millor però és que això no són els Estats Units. No tenim recursos naturals ni moltes empreses que generin gran valor als seus productes (n´hi ha, però poques) ni tenim un sistema que faciliti als emprenedors tirar endavant els seus projectes.
Es d´això del que em queixo. El poble de Catalunya i els seus dirigents, en general, no han sabut entendre quina és la situació actual al món. Hi ha molts llocs on la gent està molt mentalitzada en treballar per millorar (Xina, Brasil, India), on els empresaris generen empreses que capten els millors talents (Estats Units, Canadà, Alemanya, etc) i els retenen sense necessitat d´explotar-los i on els seus dirigents tenen una estratègia a mig termini molt ben definida per ajudar a tot aquest sistema econòmic.
Quan estic a aquests llocs, especialment a Canadà i a Alemanya, tinc la sensació de que tot i tothom està enfocat a fer les coses ben fetes, a treballar amb professionalitat, amb qualitat innegociable, a ser els millors, els més eficients, els que generen més benefici.
Sento una gran enveja per no poder-me quedar treballant en aquests equips tan competents. Vull formar part d´un equip guanyador. I voldria viure en un pais on els meus fills puguin sentir l´orgull nacional sense complexes.
Ara mateix això a Catalunya no passa. No sabem ben bé què som ni on anem, no tenim estratègia ni un futur ben definit. I mentrestant aquests paisos van fent millor la seva feina, day after day..."

Al que li he respost el següent: "No és que sigui optimista, que també, sinó pensar, creure i actuar per assolir un futur millor. Aquest és l'objectiu com a Nació que hem de tenir tots.
Cert, no tenim gaire matèries primeres però els catalsn hem estat un poble que històricament hem innovat i portem la inventiva a la sang. De les pedres en fem pans.
El sistema legal que permeti a empreses i emprenedors tirar endavant l'haurem de crear nosaltres. Perque amb un estat que enlloc d'ajudar i impulsar posa tots els impediments possibles, haguts i per haver, al desenvolupament humà, social i econòmic, no anem enlloc. Necessitat abans que res.
Jo no vull que Catalunya sigui ni la Xina, ni la Índia ni el Brasil. Vull una Catalunya amb uns estàndarts com els noruegs o els islandesos o els suecs i si m'apures, com els candencs.
I quan dic estàndarts em refereixo als estàndarts generals de desenvolupament, riquesa, democràcia i 'tutti quanti'...
I compte! Alemanya és el país que té més gent treballant amb 'mini-jobs' i això.... no sé si podriea compartir-ho. L'orgull... és una qualitat psicològica i es forja.
Ara, més que orgull el que hem de tenir present és la supervivència per tirar endavant. L'orgull, amb tota la seva potència i essència, vindrà a partir de la consecució dels objectius nacionals que per 'orgull' s'assolirà. Sense independència no hi ha orgull ni futur.
És necessària. I cada dia que passa, més i més necessària.
Si no toquem el dos, aquests veïns es fondran el 100% del Fons, si no ho han fet ja, i el desastre per a nosaltres, que portem gairebé 300 anys lligats al jou serà el desastre. Sense pal·liatius. Ens arrastraran a la seva merda. I de merda ja en tenim prou.

Acabo, què som? jo crec que sí que ho sabem.
On anem? El camí pot estar ple de corbes, perills i paranys però amb calma, assolirem l'objectiu. Calma i paciència. La pressa és mala consellera.
Estratègia? Futur? L'estratègia, si no m'equivoco, l'estant dissenyant els que l'han de dissenyar. I justament és per això, per al futur, un futur no gaire tardà pronostico -no dic que sigui en qüestió de dies, compte! però uns mesos sí. Si hem esperant 299 anys, no vindrà d'uns mesos... oi?-.
Calma, paciència i optimisme.
Com ho veig ara, i valgui el símil futbolístic, acabem de començarun partit de futbol, i ja se sap que un partit són 90 minuts plens de tot: fair play, jugades brusques, patades al turmell, trepitjades, cops de colze, fores de joc, fores-de-banda, penalties... però al final el que compta és el resultat final: o es guanya o es perd. I aquest partit el guanyarem. Trust me."

Res de desànim, tot al contrari: optimisme en dosis industrials.
La lluita serà dura però al final, GUANYAREM!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada