dissabte, 30 d’abril del 2011

Cas Bildu (similituds històriques)

Acabo de llegir al diari de comte que el ministre de justicia espanyol Francisco Caamaño ha declarat que es deixi treballar els jutges en el "difícil" cas de Bildu, la plataforma electoral abertzale que es vol presentar a les eleccons municipals del pròxim 22 de maig. 
Deixant de banda si la plataforma electoral la formen "A", "B" o "C" persones, la curiositat del cas m'ha recordat dues coses.

La primera és quan el 1977 el govern espanyol i més concretament el seu president es planetgen que el PCE es pugui pesentar a les eleccions al Congrés dels Diputats convocades per al 15 de juny. 
El cas acaba quan després que el Tribunal Suprem espanyol es declari incompetent per a valorar la legalització del Parit Comunista espanyol. Adolfo Suárez decideix tirar pel dret i decreta que sigui legal des d'un despatx de la Moncloa. Cas tancat.

La segona és un extracte de les seves declaracions "es lógico que en estos momentos, en un asunto de esa complejidad y tan relevante, dejemos trabajar a los jueces" [sic] i afegeix que el Govern espanyol ha fet "lo que tenía que hacer: presentar todas las pruebas a su alcance y razonarlas en Derecho" [sic]. 

I se m'acuden un parell de preguntes:
com i qui es proposen els candidats a jutges del TS espanyol?
com i qui s'acaben escollint els jutges del TS espanyol?
Si es llegeix la llei que regula el funcionament del Tribunal sortireu de dubtes.

Conclusió: dubto l'actual president del govern espanyol actui com el seu predecessor i que la separació de poders que proposaven els il·lustrats està demodé.

dimecres, 13 d’abril del 2011

Els desapareguts

Aquest diumenge passat, feia un bon solet. Convidava a anar d'excursió, a la platja o a votar en la consulta popular que se'ns proposava als ciutadans del Cap i Casal de Catalunya. I vam ser més de 257.000 els ciuadans que vam decidir-nos per l'última opció sense haver descartat cap de les dues primeres.

Dilluns dia 11, llegia al diari Avui un article de'n Desclot on descrivia el nombre de vots que va obtenir el socialista Hereu en les últimes eleccions municipals. L'articulista deia que eren una mica més de 180.000. I es pot llegir que en el referèndum de reforma de l'Avinguda Diagonal només hi va participar el 12,17% dels barcelonins.
D'entrada es podria afirmar que hi ha més votants independentistes que socialistes a Barcelona. Independentistes transversals. De ben segur que n'hi havia de socialistes, de convergents, d'iniciativos, d'esquerra... i fins i tot algun del pe-pe.
I també es podria afirmar que hi ha més votants independentistes a Barcelona que ciutadans interessats en la reforma d'una de les vies de comunicació més importants de la capital de la Nació.

Va sortir publicat que al meu barri, la Vil·la de Sarrià, juntament amb la Vil·la de Gràcia van ser els dos districtes del Cap i Casal que vam anar a votar més.
El digital cronica.cat ho publicava en el un article del dia 12, dimarts, i avançava que si la mitjana de vot a Barcelona havia estat del 21,3%, tant a Gràcia com a Sarrià, aquest percentatge s'hauria superat.

Una vegada vist el tema de les votacions, em pregunto on eren tots aquells que deien que formaven el sector catalanista del psoe-ne.
Se sap que només Antoni Castells va anar a votar a la consulta popular. On eren els germans Maragall?

On eren els desapareguts?
Només se m'acut una idea: no viuen a Barcelona.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Indignat

Avui he fet la visita anual corresponent a l'AEAT i m'he descarregat l'esborrany de la declaració de renda corresponent a l'any fiscal anterior, el 2010.
L'any pasat va ser un any duríssim i amb els números freds que vaig obtenir em diuen que... sorpresa! encara els dec 400 €.
Vergonya de pertànyer a un Estat del que en tinc una sensació molt molt molt negativa, indignant.
Estic molt indignat
Suposo que, amb el cap fred, com jo, hi haurà molts compatriotes catalans que rebran amb indignació i un cert grau d'estupor, els números facilitats per l'administració fiscal.
Després ens parlen de solidaritat i no sé quantes "milongues" més.
La indignació ja fa temps que corre per les venes, aquest només és un grau més en l'augment de la temperatura del temòmetre de la indignació.
La cantarella de l'enfadós s'ha convertit en indignació pels quatre costats.

divendres, 1 d’abril del 2011

Benvinguts al bloc d'un humil ciutadà de la Vil·la de Sarrià

Benvolguts conciutadans,
aquest bloc neix amb l'objectiu d'exposar les idees i pensaments que van sorgint al llarg de les hores que la ment està desperta.
Pensaments que voldria compartir amb tots vosaltres, els que em llegiu.
Espero que sigui del vostre grat i, cas que comenteu, sigueu respectuosos.

Gràcies a tots.

Un humil sarrianenc